Mort salvatge

Tot es separa, es dispersa en la dolça buidor del silenci,
tot s´en va, lentament. Tot mor instantàniament,
i resta un record clavat,
com una ganivetada precisa, convulsa i sorprenent.
El que costa més de remuntar no és el dolor.
És la sorpresa, la traïció.

La mort ens pren als que estimem quan vol, sense preguntar, sense compadir-se del ridícul dolor humà tan primari.
Com arrencar una flor enmig del bosc, tan senzill i fàcil.
La mort ens atura, ens desfà,
ens marca amb la seva empremta indissoluble, abans de marxar, perque no oblidem el que som.
La mort és la forma de repressió més forta a la que un home està permanentment sotmés des de el moment en que neix.
És la crueltat més refinada,
és la que dona més temps per acceptar-la amb resignació.
Però, el resultat és de fracàs,
més aviat, de rendició innegociable.
És la més espectacular de les derrotes.

I mentre arriba tranquil.la,
intentem consolidar la nostra vida fràgil,
i fer-la segura dins la mesura del possible.
Ens arrelem a la terra com els arbres, amb devoció,
sabent que la terra ens fugirà en un moment o altre
i tots els anclatjes cediràn impassibles,
i morirem indefensos, sols i plens de terror.


helena



No hi ha secrets ni culpes en l´univers transparent.
no hi ha jutges controlant cap món.