Mort en vida

Eren unes passes insegures les que sonaven dins la seva ment. Uns possibles records, però que realment mai van existir. Potser jugarien per devora ella i la farien enfadar en més d'una ocasió, però això ara poc li importava.

Merda de circumstàncies passades, les maleïa amb tota la seva ànima. Es demanava com serien els seus germans o germanes. Havien de ser idèntics deia el metge, i del mateix sexe. La Judith i la Neus o el Xavier i en Joan Antoni. Eren noms especials, dolços.

L'embaràs de la seva mare se'ls emportà amb la mateixa naturalitat que els concebé. Ella mai no tendria germans, potser pel destí mateix o pel joc d'atzar tan cruel que esdevé amb el començament de cada fatal dia.

I com aquelles dues videtes s'apagaren ella ho feu amb la llum de la seva habitació, potser se'ls trobaria entre somnis. Allà tenen les mateixes pigues que ella, dues al nas i una a la mà esquerra.