Mort en sis passos

Un relat de: Emelkin

I

Els seus últims dies,
la finestra oberta
per deixar passar l'aire
que ja no cal respirar.
S'aferra al llençol
com si fos la seva vida,
- Sembla que aguanta més que aquesta-
i escup paraules, mesclades
amb la bilis de l'aire,
que ja no puc entendre.


II

Contemplo el cel empresonat
dins la finestra.
Alguns deien
que la vida era massa gran
per tancar-la dins una habitació
i, aquí dins,
les hores corroeixen
les parets
i formen llàgrimes
d'un temps
que ja s'acaba.

III

Els metges no saben l'origen
d'aquesta fuita que la buida
per dins.
- No hi ha res a fer.-
Em sembla que suplica,
evita el silenci,
l'omple de gemecs,
de queixes,
del llenguatge
de la mort.


IV

Un rellotge simula
el pas que el temps
va deixar d'efectuar
per donar pas
a l'eternitat
de la imminència.

V

Ha deixat de parlar,
el silenci l'apunyala
amb la seva absent paraula.
Em clava els ulls.
- Ho sap, ho sap.-
M'aixeco i observo la finestra,
els núvols estripen
el blau del cel.

VI

Cau l'última gota,
el meu marit, al costat,
encara amaga el punyal.
Li clavo els ulls
abans de morir:
Només tens sis passos
fins la finestra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer