mort de cor

T’he vist. Dins del meu cos t’he trobat, en silenci, amagant-te de mi. Mort, he descobert el teu amagatall. T’he sentit tan propera que ja no em fa por morir, no físicament, sinó per dins. He vist desaparèixer allò que més preuava i he experimentat un tipus de dolor que els poetes més gloriosos han dit durant dècades que no te cura. El mal d’estimar.

He vist morir l’amor dins meu. I puc assegurar que és el pitjor mal que en ma vida havia experimentat. Quan l’amor mor un buit ens esmicola el cos. Un buit tan profund que només el pot omplir el naixement d’un nou tipus de felicitat. Un buit que queda per sempre, tot i que amb cada somni, desig i il•lusió l’anem omplint dia a dia.

Visc esperant el dia que tu revisquis el meu cor.