Mort al Paradís

Mort al Paradís
Vicenç Ambròs i Besa
Premi Novel·la 2007
Jo escric.com


La novel·la enigma. Quan l'autor ens presenta la seva novel·la, de seguida ens la marca com novel·la enigma, aquelles novel·les, les quals la majoria de nosaltres tenim al cap, de Conan Doyle o Aghata Cristie com a referent on s'obre al lector un trencaclosques que cal resoldre. I és que n'és de difícil poder crear una novel·la enigma i sortir-se'n quan al cap de tots tenim les novel·les de Sherlock Holms o de Hercules Poirot.

I tanmateix amb la seva intel·ligència, a la que ja ens té habituats, Ambròs se'n surt amb una al·lucinant facilitat. Crea un trencaclosques i ens dóna totes les peces als lectors i ens convida a combinar-les, i des del primer moment el lector, juga amb les peces, un rellotge, una esgarrinxada, moltes quartades i una impossibilitat. Com treure l'entrellat? El lector es veu mogut des de les primeres planes a voler treure el resultat, com si fos un sudoku, intentant posar cada peça al seu quadrat. Però Vicenç amb un estil clàssic de la novel·la enigma, entrevista un cop i un altre a cada un dels personatges que ens mostren la mateixa imatge des de diferents perspectives, i juga amb nosaltres que ens entestem a cercar qui és aquell que diu aquell detall, aquell punt que ho ha de lligar tot. I el detall està gairebé al principi, però la mestria de l'escriptor fa amagar aquest detall amb un munt de dades que no et permet treure l'entrellat gairebé fins al final amb el propi protagonista i detectiu d'aquesta obra.

Com en altres de les seves magnífiques obres anteriors, Ambròs ens torna a inserir amb el dret català i les seves fòrmules legals, amb la figura del jutge instructor que ens torna a mostrar com les fòrmules conegudes d'investigació processals britàniques o nord americanes no són vàlides per a una obra que transcorre a casa nostra. L'autor torna a imbricar l'art con a fil connector dins el cas, com una obra d'art pot donar la clau per esbrinar un cas, i ens torna a mostrar, com sovint passa en les novel·les enigma, com un detectiu casolà és el que al final esbrina tot el cas. O sigui que Ambròs, no deixa de jugar amb les claus de la novel·la enigma tradicional, i com ja ha fet amb altres de les seves novel·les anteriors, es permet adaptar perfectament aquest estil de novel·la a una trama catalana.

Com sempre és difícil escapar d'alguns dubtes, com per exemple el forense descriu un assassinat que per la forma que s'ha comès sembla indicar que s'ha fet per l'esquena i malgrat que aquestes proves semblen objectives i fefaents, no es deixa de banda la possibilitat d'un suïcidi: algú es pot suïcidar clavant-se un ganivet des de l'esquena? O perquè sovint quan es parla de la trama els personatges parlen de si mateixos com a personatges? És com si els propis protagonistes sabessin que són personatges de novel·la i no reals i crea una certa inversemblança. I un hotel que està pròxim a la Roca del Vallès té port esportiu? La geografia em balla. Es clar que amb el marinador d'avui dia tot és possible.

I el propi Vicenç fa un lloc d'honor dins la seva novel·la als seus grans predecessors i segur que guies en la seva formació quan ens parla d'investigar com Sherlok Holms o que l'assassinat recorda el que Agatha Cristie va reflectir a la seva Mort al Nil.
I malgrat que un lector perepunyetes pogués trobar alguns perquès sense resoldre, no es pot negar que el camí fulgurant de Vicenç Ambròs com escriptor de novel·la enigma té molts bons precedents i un bon exemple en aquesta nova novel·la. Gràcies Vicenç per convidar-nos a descobrir assassins amb tu i els teus personatges.