Mors, mortis

Plou,
ara violentament el cel s'abraona
prenent forma d'aigua sobre la ciutat trista,
adés cansada i monòtonament,
com si ja no hagués de parar mai,
com si per sempre ens hagués d'acompanyar
aquesta gruixuda cortina de plata,
el vent ens xiula les orelles,
els arbres mouen les seves branques
com si es tractés d'una manifesta rebel·lió ciutadana,
Ciutat, temps i elements
s'han aliat en un conjur malèfic
d'aigua i aire,
de fum i boires…
La teva ciutat, Barcelona
El teu país Catalunya, es planyen de la teva marxa.