Morirè pel camí

-Joan….. mires i no mires. Fa estona que et segueixo.
-Estic capficat.
-I doncs, explica't. Era el meu amic Follet, un de tants i sempre invitadors a comunicar.
-Alguna vegada canvio de bar i vaig a prendre un tallat a un bon amic, en Fidel, i avui l'he trobat molt neguitós.
-Tenia algun tema ?
-M'ha dit una frase que ha penetrat dins meu i…
-Quina frase ?
-"Morirè pel camí"
-Vaja… és forta !
-Jo l'he contestat, tot fent servir la tecla de l'humor: Fidel… moriràs al final del camí.
-M'agrada… molt bona…. I què t'ha dit !!
-Ha fet un somriure.
-Parlem del camí ?
-Tots tenim i anem fent un camí. La fi del camí podem anomenar-ho mort. No m'interessa el fi del camí. Sí, tot el que puc fer, no fer i deixar de fer, caminant.
-Joan, què és per tu caminar ?
-Caminar és viure. Caminar és avui i demà que tot seguit, després de dormir, és avui. Caminar és gaudir d'un paissatge que és viu. Caminar és trobar i trobar-te. Caminar és sentir. Caminar és descansar perquè estàs cansat.
-Cada persona té un camí…. ?
-Hi han molts camins…la persona té opcions de camins…. Pot triar un camí. Pot tornar endarrera i triar un altre camí. Per mi, l'important, és fer camí. Caminar.
-Ho tens clar.
-Tinc clar i relaciono, caminar i viure. Viure és respirar. Viure és despertar. Viure és conviure. I tot això es complementa caminant.
-I allò que diuen "les pedres del camí"….
-Si les veig, faig un salt. Si no les veig, ensopego i m'aixeco i segueixo. Caminar és seguir quelcom que s'ha decidit i fruïr-ne. Caminar no és un patiment. Caminar és un re-nèixer.
-A vegades, Joan, caminar demana companyia.
-Sí. I és maco caminar compartint. I també acceptant una solitud engrescadora.
-I el camí on et porta. El teu camí té un objectiu ?
-Per mi, Follet, caminar ja és un objectiu. Un objectiu és quelcom de futur, molt relatiu. Caminar és una experiència de present. Avui, ara, camino.
-T'acompanyo.