Morir pel maig, I

En Joan va desempallegar-se de la incòmoda virginitat la nit de cap d'any. La va perdre amb una noia que no era la més bonica, que es deia Clara. Havia begut dos martinis amb coca-cola, quatre xupitos i una cervesa, que no es va acabar. La Clara, en canvi, només havia tastat el vodka amb taronjada, per cert, per primer cop. Va ser entranyable, tanta inseguretat i timidesa, i tantes ganes de fer allò desconegut i anhelat i tanta por... Primer en Joan va començar acostant-se a la Clara: s'assegué al seu costat. Ella movia les ninetes aparentant serenitat i avorriment, fins i tot, d'una banda a l'altra dels ulls. Marrons, preciosos. I com qui no vol la cosa, van besar-se primer, i toquejar-se després. Semblaven saber-n'hi molt, per ser el primer cop, les pel·lícules de nit havien sigut bones mestres. A les dos, en Joan ja volia anar a gra:
-A casa meva no hi ha ningú.
-Vale.
"Vale, vale... Oh, perfecte" pensà, aquell ‘vale' li havia tret un bon pes de sobre. Qualsevol altra resposta hauria sigut tan dolorosament decepcionant que li hauria caigut l'ànima als peus. I anar pensant, ja es trobava al carrer de casa seva. La porta, les escales,...
-Ei, però; els teus pares tornaran?
-No, han marxat a passar el cap d'any amb els tiets.
"Buf... sort", ja li costava prou fer aquest pas, que només faltaria que l'enganxessin allí, al llit. Quin ridícul! I segurament li dirien als seus pares... Es van asseure al llit del Joan. Van tornar a besar-se. Es va fer un silenci molt punyent, però entre els dos van carregar-se de valor i es tombaren al llit entre cohibides abraçades i petons. Al contrari de les pel·lícules de la nit, cadascú es desvestí per la seva banda, quedant en roba interior. Cada cop es trobaven més absurds, però ja no es podien fer enrera. Més abraçades i petons que intentaven ser apassionats.
-Que tens preservatiu?
-Òstia, no!
Semblava haver esperat tota la estona poder esclatar així.
-Perdona, perdona... joder no hi he pensat!- digué, enretirant-se abatut.

A les quatre i poc, la Clara entrava esgotadíssima per la porta de casa seva. La mare s'havia quedat adormida esperant-la, al sofà. L'observà: dormida semblava una santa, calmada, amb els ulls tancats i la boca oberta. Li tocà els cabells ja un xic canosos suaument, com qui acaricia un gatet. No va despertar-se.

En Joan no podia dormir. Va deixar de remoure's entre els llençols i va anar a la cuina. Un vas d'aigua, glop, glop, glop. A l'aigüera. La nevera... formatge ratllat, ous, iogurts,... "Res". La tele... televenda, televenda, sèrie americana, pel·lícula de l'any de la picor... "Res de bo". L'ordinador. Pip. El motor semblava molt sorollós, a aquelles hores de la nit. Anà al lavabo i tornant cap a l'habitació, va alterar-se amb la música desproporcionadament forta de benvinguda al Windows. No sabia perquè, sempre es trobava els altaveus fortísims. Messenger... La Clara estava connectada i sense saber per quin motiu, va tancar la sessió. Li havia agafat una espècie de por? Quan va tornar entrar, segons després, la Clara no estava connectada.

Primer dia després de les festes de Setmana Santa. Tothom es queixava, però en realitat passaven una bona estona, retrobant-se tots plegats. En Joan i la Clara havien tallat el dia de St. Josep, que coincidia amb l'aniversari d'ell. Mai més havien intentat tornar a fer l'amor. Fins i tot estaven avergonyits d'haver-ho fet. Aquell matí, en Joan va anar a l'institut amb moto. Preciosa, roja, potent, sorollosa...
-Me la van regalar pel cumple.
-Collons, quin regal.
El pitjor regal de tots els que uns pares poden fer a un fill.