morir d'un sol tret

Un relat de: Sara Bailac i Ardanuy

Les noies mones sempre es fan fer l'augment de llavis en dimecres.
Dimecres t'injecten col·lagen al llavi superior.
Dijous i divendres tens algunes marques que et delaten.
Dissabte ets la cosa més sexy que coneixes.
Les noies mones s'inflen els morros en dimecres per estrenar llavis el dissabte.

La Xina es defineix en la seva Constitució com una "dictadura democràtica del poble".
A la Xina pot ser de dia i de nit alhora.
Pots ser blanc i negre alhora.
Pots ser demòcrata i dictador alhora.

A la Xina si no calles, et maten. Qualsevol dia de la setmana. Si calles quan no has de callar, et maten. Si ets on no has de ser, et maten. A la Xina mai saps què has de fer per viure. A la Xina mai saps què s'ha de fer per morir.
A la Xina, si no calles et maten d'un tret. Procura morir al primer: les bales les cobraran a la teva família.

Les vaques et faran bella.

La silicona ha mort, visca el col·lagen. La silicona no es reabsorbeix, el col·lagen sí. La silicona causa reaccions, el col·lagen no. Visca el col·lagen, visquin les vaques. Perquè és precisament de l'antisímbol de bellesa d'on treuen la meravellosa substància que t'inflarà els pits. Les vaques et faran bella, en el millor dels casos. Mort a la silicona, visquin les vaques.

Els ports occidentals són plens de vaixells els dimarts al vespre. No intentis dormir en un port els dimarts a la nit. Les tasques de descàrrega són més sorolloses del que et penses. Els dimecres de matinada es descarreguen els vaixells orientals atracats als ports occidentals.

A la noia número 4.056.732 no li han inflat els llavis, avui.
A la noia número 4.056.733 no li han inflat els llavis, avui.
A la noia número 4.056.734 no li han inflat els llavis, avui.

Oh, desgràcia! Una bala -xinesa- ha aparegut dins la bossa de col·lagen.

Morir afusellat a la Xina pot estar bé si pretens perdurar. Agafaran el teu cos, el faran bullir, en separaran el col·lagen i l'enviaran cap occident en vaixell. Els vaixells plens de col·lagen arriben dimarts al vespre per omplir les xeringues de dimecres. Les noies mones s'inflen els morros en dimecres per estrenar llavis el dissabte.

Pots ser els pits de Madonna.
Pots ser els llavis de l'Angelina Jolie.

Passar l'eternitat dins uns llavis inflats pot estar bé si pretens perdurar.

Comentaris

  • Bonissim!!![Ofensiu]
    Aina_R | 06-11-2008

    L'he trobat genial com a poc a poc has anat lligant els dies de la setmana i barrejant els temes.

    Enhorabona!!

  • Jacqueline[Ofensiu]
    Nina Abril | 31-03-2007

    quina força que té aquest relat.

  • Malgrat l'enigma, m'agrada molt.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-04-2006

    Haig de reconèixer que el trobo estrany, surrealista, cubista... fins i tot críptic... seria el que és Miró, però en el camp de la literatura... tot i així també m'adono que està molt ben escrit, i que darrere l'aparent enigma s'hi amaga una crítica ferotge envers la dictadura xinesa, i envers la pena de mort; i una crítica a la hipocresia d'occident, del nostre món, que davant les injustícies flagrants, es dedica a la cosmètica, a la cirurgia estètica i a d'altres absurds consumistes...

  • M'agrada que el relat en clau de crítica hagi aconseguit provocar les vostres reaccions.

    La veritat és que no havia llegit l'article de la Mª de la Pau Janer. Deu ser que tenim les mateixes fonts...

    Gràcies a tots.

  • resposta a brumari[Ofensiu]
    peres | 07-10-2005

    diu brumari:
    "Sense matisos ni "peròs", absolutament NO a la pena de mort. Però (perdona, peres) no ens aniria malament una mica menys d'auto-complaença als "civilitzats" països del primer món."

    No cal que demanis perdó. Estic completament d'acord amb tu. De fet, a Barcelona mateix, per exemple, hi ha des de fa 13 anys a la presó un marroquí anomenat Ahmed Tommouhi que va ser falsament acusat d'una violació (precisament) i tot i que tothom (policia, govern català, govern espanyol, jutges, defensor del pueblo espanyol) ha reconegut que la condemna va ser un immens error, no el "poden" treure de la presó perquè la seva sentència és "ferma", i la "justícia" impedeix que les sentències fermes es puguin anul·lar. És fort, però és real. Qui vulgui més informació sobre el cas, que me la demani, que en tinc un pou.
    I això, ja ho dic, és només un exemple: els països occidentals hem de fer molta autocrítica, molta.

  • Un estil personalíssim[Ofensiu]
    pivotatomic | 07-10-2005

    Un relat que diu moltes coses i, el que per mi és encara més important, ho fa amb un estil personalíssim i que crida l'atenció.

    No sé si aquesta manera d'escriure et permetria fer un altre tipus de relat de forma tan eficaç. Però jo és el primer que llegeixo i m'has cridat poderosament l'atenció. T'asseguro que no serà el darrer.

  • Quatre reflexions[Ofensiu]
    brumari | 06-10-2005

    1.- Brillant el relat de Jacquelin, encara que lleugerament contaminat per la demagògia de l'article de Mª de la Pau Janer.

    2.- L'esmentat article -decididament demagògic- està basat en una notícia de The Guardian que, si més no, és poc fiable per raons purament econòmiques: de la pell de 3.400 persones no surt col·lagen ni per a 10 pots de crema. Aquesta molècula proteica s'extrau de teixits conjuntius i ossis d'animals de pes.

    3.- Sense matisos ni "peròs", absolutament NO a la pena de mort. Però (perdona, peres) no ens aniria malament una mica menys d'auto-complaença als "civilitzats" països del primer món.

    4.- La interposició de col·lagens i silicones fan perdre la sensibilitat dels teixits (les cremes cosmètiques no). A mi personalment m'importa més la sensibilitat integra de la meva parella que el volum dels seus morros o dels seus pits.

  • dos móns molt distints...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-10-2005

    que enllaces fent servir aquest col·làgen de punt connexió a unes realitats ben diferents.
    Ja no és només aquesta visió on el cós i l'aparença tenen un extremat valor, és l'explotació que s'amaga darrera de tot plegat.
    Aquesta manca de llibertat per una banda i aquest ús desmesurat d'aconseguir la fictícia felicitat estrenant morros nous.
    Realment en el primer cas no es pot escollir, en el segon cas sí, però la manipulació de les masses també forma part d'una llibertat programada.

    Un relat amb una estructura rica i molt suggerent, jugant amb la intensitat de les imatges i les paraules.
    Un tema complex i delicat que té milers de matisos...

    Una abraçada!

  • no m'he expressat bé[Ofensiu]
    Shu Hua | 06-10-2005

    és que sempre condemnem els païssos dits del 3er món, sempre sento a dir que mira què malament que ho passen els xinesos, que poc democràtics i tal. Quan van treure aquell reportatge dels orfanats xinesos, la gent em preguntava i semblava que m'acussessin: mira que fan els teus xinesos! Caram, aquí també hem fet i fem coses. Xina té de tot, és un país tan gran com Europa i a poc a poc se'n va sortint de la pobresa i la incultura. No se li pot demanar a un país tan gran que deixi la dictadura de cop perquè pot passar com a Rússia. I no sé, de vegades sembla que els blancs critiquem els altres païssos molt alegrement, sense ficar-nos més a fons. EN fi, no em feu cas, que m'he embolicat una mica.

  • ja es veia a venir[Ofensiu]
    peres | 06-10-2005

    que aquest relat portaria debat...
    Shu Hua, no m'agrada aquesta frase teva: "Condemno la pena de mort, però a Xina no passarà una cosa que aquí sembla habitual: que un violador surti de permís i torni a violar."
    M'hi sobra el "però", noia. És a dir, cal condemnar la pena de mort "i" les violacions, tant si són reincidents com si no.
    Has pensat quantes persones poden haver estat assassinades a la Xina falsament acusades de violació? Com pots concedir ni un bri de "bondat" a un règim que no garanteix ni les mínimes llibertats? Això és com dir que Hitler era un criminal "però" va fer les autopistes d'Alemanya, que Franco era un assassí "però" va fer uns pantans que ara ens salven de la sequera.
    Suposo que veieu que aquest "però" és molt traïdor, no?
    És a dir, NO a les violacions i NO a la pena de mort, sense matisos... perquè si no, malament.
    Disculpes per la vehemència, Shu Hua, estic segur que estàs d'acord amb mi.

  • he vist que parlaves de la Xina[Ofensiu]
    Shu Hua | 06-10-2005

    i he corregut a llegir el teu relat.
    Primer et vull dir que m'ha agradat moltíssim com l'has escrit, amb la repetició, l'agilitat i claredat. Dius moltes coses ben dites, s'entenen i estan expressades bellament.
    Quant al contingut, en distingeixo dues crítiques bàsiques: a les persones del primer món, insegures, que són capaces de passar pel cirurgià per tal de trobar-se més maques. Res a afegir.
    La segona crítica també és bona i real. És cer que a la Xina hi ha la pena de mort. És cert que és condemnable. Xina és un país molt gran, en realitat, a l'antiguitat, eren 7 regnes. Actualment hi ha una dictadura fèrria. Si no fos fèrria, Xina no seria una. Les coses s'han de resoldre a poc a poc, no fos cas que passés com a Rússia.
    Condemno la pena de mort, però a Xina no passarà una cosa que aquí sembla habitual: que un violador surti de permís i torni a violar. Sencillament, a la Xina, la violació es castiga amb la mort. Torno a dir que no estic a favor de matar, però tampoc de que els violadors, al nostre món, se'ls consideri uns delinqüents menors i se'ls pugui donar permís per tornar a casa seva... on han comès les anteriors violacions.
    Injustícies n'hi ha a tot arreu, no ho oblidem. L'altre gran país que es diu del 1er. Món, Estats Units, tampoc no està gaire al dia en assumptes humans.
    I nosaltres mateixos, quant als drets humans, també en podríem escriure un llibre.
    Repeteixo: a Xina, el govern mata. Això és criticable i condemnable. Però no caiguem en l'error de creure'ns part del primer món i ells del tercer, perquè "en todas partes cuecen habas".

  • com una cançó[Ofensiu]
    neret | 06-10-2005

    el relat a mi em dóna la sensació que té un aire de cançó... com a "bullet the blue sky" per exemple, no et sabria explicar perquè.

    Un cercle esgarrifosament rodó... i real pel que explica el pèrdix.. glups!

  • Bona feina, Jacqueline[Ofensiu]
    pèrdix | 05-10-2005

    No coneixia la dada i imaginava, per suposat, que d'algun lloc l'havies tret. Cercant una mica l'he trobada aqui.

    Quina manera més elegant d'unir dades objectives i reflexions crues. Realment la xarxa en la que ens trobem immersos en aquest "primer mon" nostre és terrible. Molts dels nostres luxes, i de les nostres necessitats bàsiques, tenen, o poden tenir, al darrere una realitat esgarrifosa. Fins i tot en allò més petit. Crec personalment que el tema ens supera.
    En poques paraules dius molt. M'has deixat bocabadat.

    I escrit amb aquest estil teu tan personal, tan atractiu i pulcre És un veritable honor que hagis decidit compartir amb RC, de nou, un dels teus relats.

    Felicitats.

  • Ai, xicota!...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-10-2005 | Valoració: 10

    .... quina magnífica excursió al món de les veritats dubtoses, de la metàfora elegant, del surreal quotidià...
    Enhorabona!
    Salut i rebolica!

  • aquest relat[Ofensiu]
    peres | 05-10-2005 | Valoració: 10

    és el resum d'una tesi doctoral boníssima, i l'aplaudeixo de dalt a baix, tant la tesi com el resum, perquè és superpedagògic. Ara no diré que la bellesa és interior i totes aquestes coses òbvies que sempre es diuen en aquests casos, i en canvi sí que dic, especialment a les dones, que em sembla fantàstic que us poseu bufones i que ens vulgueu atraure... però no d'aquesta manera. Hi ha un punt mig, no?, que està molt més a prop del "no fer res" que no pas del "fer-se de tot". O sigui, un perfum, una petita joia, un pentinat que t'afavoreix, tot això fantàstic!
    Però la majoria de vegades -em perdoneu?- el resultat del que fa molta gent és patètic. I la majoria de vegades jo penso també que no necessiteu fer-vos res, res de res. De cirurgia, eh?, per descomptat, RES! Cal trobar-li la gràcia als defectes... si és que són defectes, que molts cops són complexos absurds.
    No parlo només a les noies, que els nois cada cop s'hi apunten més...
    Aquest tema que has encetat aquí em sembla un bon tema de diàleg, d'un diàleg d'altura. Has posat el nivell molt alt. A veure qui més hi diu la seva. Jo ja he parlat massa.

  • Les noies maques...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 05-10-2005 | Valoració: 9

    al dematí s'inflen de col·lagen o silicona per a la nit estar gustoses... Mai m'han interessat les noies maques que saben que són maques. Per una mil·lesima de dubte, dono el meu gust.
    I les vaques a l'Índia, viuen més bé que les dones violades.
    L'Angelina Jolie hauria de ser la protagonista de "La màscara", i la Madonna fa temps que va morir d'un sol tret... d'avorriment.
    Ja ho diuen, la gent que només es mira a ella mateixa acaba morint d'avorriment.

    Un relat genial...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sara Bailac i Ardanuy

7 Relats

53 Comentaris

20242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
La veritat, tota la veritat i res més que la veritat a:

www.sarabailac.cat