MORIR DEMPEUS

Passen els anys, el país s'emplena més i més de gent de fora, fins al punt que ja s'ha fet realitat allò de " hostes vingueren .... " ; com a màxim valedor dels nostres drets com a Nació, tenim un andalús !

La possibilitat d'un enfrontament armat s'esvaeix, i amb ell el desig de morir dempeus, de retre el darrer servei a la pàtria, servint fins a la mort com a soldat en qualsevol dels límits de Catalunya.

La perspectiva que s'obre davant nostre és aterridora !, anar desfent cada cop de forma més evident, els tímids passos que s'han donat en els darrers 30 anys, en el reconeixement del dret a la nostra llengua i cultura; tornar a parlar " en cristiano", i esperar no el tret que atorga la qualitat d'heroi, sinó el procés d'envelliment, malaltia i mort que " el Regimen" , va donar al seu líder.

No sentim odi vers la gent i/o les terres germanes; el nostre sentiment s'adreça clarament als qui darrera de la bandera - de qualsevol bandera - , amaguen els seus actes espuris ; corrupció política, econòmica i moral, adreçada justament a potenciar els odis racials i/o culturals.

La nefasta situació de la nostra economia, no és conseqüència - com ens volen fer creure - d'accions i/o omissions dels taurons americans de les finances, els culpables a nivell espanyol tenen nom i cognoms, i durant el període de vaques grasses es ventaven de ser uns autèntics "craks" , i demanaven una vegada i altra el vot del poble.

L'hivern genera noticies que palesen clarament l'estat de misèria general en que dissortadament viu un gran nombre de persones; intoxicats - amb resultat de mort - per la mala combustió de brasers, tots ells no tenien altra eina per lluitar contra el fred; milers i milers de persones en els menjadors de Caritas i altres Organitzacions de caire social obligades per la necessitat; el retorn de la figura del "pobre vergonyant" , el qui forçat per la situació es veu abocat a demanar caritat, però no ho sap fer de forma directa; ....................

I davant d'això, els responsables d'aquesta tragèdia, envien una vegada i altra el mateix missatge immisericorde , " lo peor está por venir " . Com m'agradaria que -només per a ells- fos veritat la seva afirmació !!

La frase " val més morir dempeus que viure de genolls " no és meva, recull però clarament en essència el sentiment de tants i tants catalans, que ja entrats en anys, desprès d'una vida de lluita i patiments, observen amb preocupació com la " mala política" , s'endú i arrabassa la feina i les il·lusions de tota una vida !

Potser serem encara mereixedors de morir descalços, sentint el tacte de la nostra estimada terra ,i cridant Visca Catalunya !!!!!!!, mentre els trets dels innobles i traïdors ens fan pujar al cel.

© Antonio Mora Vergés