MORIR D'AMOR

Un relat de: cristall

Buscant la pau desitjada,
trobant l'amor pel cami,
ha tornat el destí
a fer-me una mala jugada.
Al meu cor habia sembrat
la llavor de l'esperança,
la flor de l'anyorança,
i oblidarme del pasat
I quan semblava tocada
per una ilusió trobada
ha tornat a ser sesgada
pel silenci i per l'oblit.
Tants murs caiguts,
tantes portes obertes,
tantes veles esteses,
Sense saber en quin moment,
en un suspir ha deixat
l'ànima en la perplexitat
i el cor en un torment
Li donava i no el va voler,
doncs tot el que jo sentia
ho feia poesia
per fer-li saber.
I a canvi que he trovat?
silenci, neguit,
potser per no haber-hi dit
quant li habia desitjat.
Ara desfeta i trista en trovo
amb el cor a la ma
com desfet esta el demà
perque d'amor em moro.



Comentaris

  • molt intents..![Ofensiu]
    GATBLAU | 18-11-2006

    M'ha agradat més l'altre però ; alguns versos una mica forçats.
    Et seguire llegint . M'agrada com et despulles a cada paraula.