Morir a la tardor

Benvolgut / benvolguda relataire:

El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Cordialment,

Comissió de Concursos


TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

els anys que fa que no en veig cap però tinc la imatge gravada d’aquest
meravellós escarabat. Gracies per la màgica descripció
Una abraçada
Josep

el coleòpter en un relat senzill i ple de curiositat per la Naturalesa. Et felicito!

És com m'hauria agradat que m'ensenyessin les ciències de la naturalesa. Llavors l'assignatura es deia així. M'hauria agradat que algú m'hagués instigat a voler saber més dels escarbats, dels animalons que no sabia classificar i que a tots anomenava insectes i que em feien molta angúnia, perquè mai ningú me'ls havia humanitzat com ara has fet tu en aquest relat breu, delicat, bell, dens, profund, propi d'una escriptora d'una gran categoria tant professional com personal. Estimada allan, m'adono que he de passar més sovint per aquesta plana, pel teu raconet, perquè sempre aprenc alguna cosa de la teva saviesa infinita i sempre gaudeixo amb la teva prosa màgica i generosa, sempre incomparable. Una forta abraçada.

no és tan sols una lliçó magistral d'entomologia sino també de literatura.
D'un tema tan senzill com pot ser un escarabat , n'has fet una obra d'art.
Felicitats , mestra !
Una abraçada amb tot el meu carinyo.

Quina esgarrifança, déu meu! És clar, si ets biòloga no et deu passar com a mi, que per exemple, llegint aquest relat, se m'han posat els pèls de punta! Però diuen que davant d'alguna cosa incontrolable davant la persona, un o una s'hi ha d'enfrontar.

Una vegada més, felicitats per un més dels teus relats sublims!


Sergi : )

Quina dolçor de relat !!
Una petita meravella, que m’ha captivat des del primer moment per la seva serenor i delicadesa deixant-me en un estat embriagador.
Ens fas extensiva la teva sensibilitat amb generositat i ets capaç de subjugar-nos al teu món tan únic i especial.
Tant de bo el fred s’atardi.
Un cop més felicitats per la creació.

Una abraçada crack

He llegit la teva lliçó d’entomologia amb el somriure als llavis. Per què? Doncs, senzillament, perquè he recordat amb molta clarividència el meu primer contacte visual i tàctil amb un Oryctes nasicornis grypus. D’això fa ja molts anys. Devia ser a la Seu d’Urgell o a Andorra. Mai no n’havia vist cap al meu poble de la Noguera. I certament em va captivar. La seva forma, el color i, sobretot, el seu aspecte tan impressionant per un nen com era jo aleshores.

Gràcies per retornar-me a aquella trobada tan especial. I també, gràcies per fer-ho amb el teu estil tan peculiar i engrescador. Descrius un animaló com si es tractés d’una esplendorosa obra d’art o com un personatge protagonista d’una història d’éssers fantàstics. Saps omplir de faula allò que la majoria contemplen com una cosa més. Com m’hagués agradat trobar una professora de ciències com tu per apreciar el valor del món natural i de les seves criatures!

Em quedo amb el desig final. I vull creure que morir, a la tardor, és com adormir-se, entre les fulles que cauen.

Raül

El món s'atura al llegí aquest relat. Una bèstia voladora que morira a la tardor. Em captiva. I em captiva la teva manera d'escriure, els coneixements, el respecte per la vida i l'estima per les petites coses. Detalls que expresses amb un lèxic ric acurat i mesurat.
M'agrada
Avant

És increïble com treus el suc amagat de la vida; si més no per a tots aquells que no coneixem tantes coses dels escarabats com tu. Denotes una estimació per aquests animalons i la transmets al lector. M'ha encantat i m'ha encantat també la lliçó de gramàtica i vocabulari que, de nou, ens regales als teus lectors i admiradors. Ah, una notícia important: tatxaaaaan, em caso! Sí, sí, aquest dissabte, dia 8, em caso amb l'Olga a Ribes de Freser, un lloc ideal per a amants de la montanya com nosaltres. allà ens vam conèixer, allà (dalt del Puigmal) li vaig regalar l'anell de compromís l'any passat i és un lloc màgic per a nosaltres. Estic molt content i molt molt alegre per comentar-t'ho. Un petonàs Silvia!

Aleix

Com sempre, saps captivar amb un relat aparentment trivial, però que conté la força de la vida, la perfecció de la natura, com una mar de fons que ens remou la prepotent creença de ser únics, aquesta suficiència de pensar-nos superiors. La bellesa i la perfecció també estan en les coses petites, i tot està interelacionat. Nosaltres no seriem si ells no hi fossin. Ens fas humils.