Morir a la tardor

Un relat de: allan lee






Principis de setembre. Una bèstia voladora fa un catacrec estrepitós i aterra de mala manera al meu davant. Es tracta d’un gros escarabat, potes enlaire, que braceja talperament. L’agafo i me’l miro. Ell em mira a mi amb els seus ulls compostos, vagament benèvols.

Això és el que sé. Pertany als coleòpters, el grup més nombrós dins dels insectes, aquests éssers llargament aliens, bèsties de mecànica pertorbadora, d’esquelets externs, de força inhumana. Els coleòpters viuen la seva vida estranya sense fer escarafalls, ocults a les escorces, sobre restes d’altres animals, caçant o xuclant, o entre les flors, sovint de nit. Abans de ser adults, han passat altres vides en forma de larva, un temps de canvis silenciosos, devorant el què troben, per fer-se més grossos i mudar uns quants cops. Aquesta vida larvada sovint és més llarga que el temps que perviu l’adult. Els adults busquen un company, assagen ritus nupcials i s’aparellen. Generalment una sola vegada. Després, quan ve el temps fred, moren.

L’escarabat que contemplo és d’un color vermellós de bronze. És molsut: tot ell bombat, amb pèls rossos al ventre i a les potes. Cuirassat per sobre, amb una banya que recorda la del rinoceront. Solcat aquest exosquelet de línies i de punts que semblen impactes de bala en el metall, i els èlitres separats per un regruix de quitina, protegint el tors i les ales. Aquesta carcassa té un no sé què de màgic i de voluble; canvia, segons la llum, o la distància des d’ on te’l mires. Molts dels seus congèneres adopten la immobilitat davant d’un agressor, però jo no sé si el meu espècimen ha decidit que no sóc cap perill, o que sí que ho soc i vol marxar, però no pot, perquè està garratibat; o està malalt, o és que no m’ha detectat. Té les potes brillants i fortes, i els pèls gruixuts, molt bells, arrebossats de pol•len i paràsits, i potser d’altres ínfims polissons. L’abdomen ventral, cisellat de segments transversals, fa pensar en paper vell, i en la nuesa.

L’animal es frega les mandíbules amb les potes del davant. I se’n va volant, desprès de separar els èlitres, sota els quals es despleguen les ales nervades. Vola com una barca que s’enfonsa, i s’ancora d’aquí i d’allà, d’una manera commovedora. Fa un parell de voltes maldestres, i troba a la fi el punt d’equilibri, o l’aire lleu, o les olors o les veus que els escarabats com ell entenen.

Voldria saber què sent aquest volador cuirassat, voldria poder mirar darrere dels seus ulls. Saber què és navegar a impuls de les pròpies ales, percebre altres colors. Quin signe té la soledat dins un túmul de fusta morta; quins són els sorolls d’aquesta soledat. Quins espetecs i murmuris, quin glopeig, indiquen una càmera d’ous, un predador, flors mullades, tempesta. Quina és l’olor que el torna foll, que el durà a trobar la femella, el desori que l’impedeix menjar, aquesta energia que el sotraga i l’esgota.

Vull creure que el meu escarabat encara té moltes hores de vol, però la calor declinant no va a favor nostre. És possible que hagi acomplert el seu cicle, i ara toqui negre.

Busco el seu nom al llibre de classificació d’insectes: Oryctes nasicornis subespècie grypus. Hi ha algunes dades generals, un dibuix del seu aparell mastegador, una foto del meu petit sobre una tija verda.

I vull creure que morir, a la tardor, és com adormir-se, entre les fulles que cauen.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • No recordo[Ofensiu]
    Josep Ventura | 15-10-2012 | Valoració: 10


    els anys que fa que no en veig cap però tinc la imatge gravada d’aquest
    meravellós escarabat. Gracies per la màgica descripció
    Una abraçada
    Josep

  • has immortalitzat[Ofensiu]
    Lavínia | 06-10-2012

    el coleòpter en un relat senzill i ple de curiositat per la Naturalesa. Et felicito!

  • Una classe magistral[Ofensiu]
    Frèdia | 14-09-2012

    És com m'hauria agradat que m'ensenyessin les ciències de la naturalesa. Llavors l'assignatura es deia així. M'hauria agradat que algú m'hagués instigat a voler saber més dels escarbats, dels animalons que no sabia classificar i que a tots anomenava insectes i que em feien molta angúnia, perquè mai ningú me'ls havia humanitzat com ara has fet tu en aquest relat breu, delicat, bell, dens, profund, propi d'una escriptora d'una gran categoria tant professional com personal. Estimada allan, m'adono que he de passar més sovint per aquesta plana, pel teu raconet, perquè sempre aprenc alguna cosa de la teva saviesa infinita i sempre gaudeixo amb la teva prosa màgica i generosa, sempre incomparable. Una forta abraçada.

  • El teu relat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-09-2012

    no és tan sols una lliçó magistral d'entomologia sino també de literatura.
    D'un tema tan senzill com pot ser un escarabat , n'has fet una obra d'art.
    Felicitats , mestra !
    Una abraçada amb tot el meu carinyo.

  • Però noia![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-09-2012 | Valoració: 10

    Quina esgarrifança, déu meu! És clar, si ets biòloga no et deu passar com a mi, que per exemple, llegint aquest relat, se m'han posat els pèls de punta! Però diuen que davant d'alguna cosa incontrolable davant la persona, un o una s'hi ha d'enfrontar.

    Una vegada més, felicitats per un més dels teus relats sublims!


    Sergi : )

  • uummmm[Ofensiu]
    umpah | 07-09-2012

    Quina dolçor de relat !!
    Una petita meravella, que m’ha captivat des del primer moment per la seva serenor i delicadesa deixant-me en un estat embriagador.
    Ens fas extensiva la teva sensibilitat amb generositat i ets capaç de subjugar-nos al teu món tan únic i especial.
    Tant de bo el fred s’atardi.
    Un cop més felicitats per la creació.

    Una abraçada crack

  • Lliçó[Ofensiu]
    rautortor | 06-09-2012


    He llegit la teva lliçó d’entomologia amb el somriure als llavis. Per què? Doncs, senzillament, perquè he recordat amb molta clarividència el meu primer contacte visual i tàctil amb un Oryctes nasicornis grypus. D’això fa ja molts anys. Devia ser a la Seu d’Urgell o a Andorra. Mai no n’havia vist cap al meu poble de la Noguera. I certament em va captivar. La seva forma, el color i, sobretot, el seu aspecte tan impressionant per un nen com era jo aleshores.

    Gràcies per retornar-me a aquella trobada tan especial. I també, gràcies per fer-ho amb el teu estil tan peculiar i engrescador. Descrius un animaló com si es tractés d’una esplendorosa obra d’art o com un personatge protagonista d’una història d’éssers fantàstics. Saps omplir de faula allò que la majoria contemplen com una cosa més. Com m’hagués agradat trobar una professora de ciències com tu per apreciar el valor del món natural i de les seves criatures!

    Em quedo amb el desig final. I vull creure que morir, a la tardor, és com adormir-se, entre les fulles que cauen.

    Raül

  • panxample | 03-09-2012 | Valoració: 10

    El món s'atura al llegí aquest relat. Una bèstia voladora que morira a la tardor. Em captiva. I em captiva la teva manera d'escriure, els coneixements, el respecte per la vida i l'estima per les petites coses. Detalls que expresses amb un lèxic ric acurat i mesurat.
    M'agrada
    Avant

  • El color amagat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-09-2012 | Valoració: 10

    És increïble com treus el suc amagat de la vida; si més no per a tots aquells que no coneixem tantes coses dels escarabats com tu. Denotes una estimació per aquests animalons i la transmets al lector. M'ha encantat i m'ha encantat també la lliçó de gramàtica i vocabulari que, de nou, ens regales als teus lectors i admiradors. Ah, una notícia important: tatxaaaaan, em caso! Sí, sí, aquest dissabte, dia 8, em caso amb l'Olga a Ribes de Freser, un lloc ideal per a amants de la montanya com nosaltres. allà ens vam conèixer, allà (dalt del Puigmal) li vaig regalar l'anell de compromís l'any passat i és un lloc màgic per a nosaltres. Estic molt content i molt molt alegre per comentar-t'ho. Un petonàs Silvia!

    Aleix

  • La poesia de les coses petites...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-09-2012

    Com sempre, saps captivar amb un relat aparentment trivial, però que conté la força de la vida, la perfecció de la natura, com una mar de fons que ens remou la prepotent creença de ser únics, aquesta suficiència de pensar-nos superiors. La bellesa i la perfecció també estan en les coses petites, i tot està interelacionat. Nosaltres no seriem si ells no hi fossin. Ens fas humils.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

52 Relats

683 Comentaris

205604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com