Cercador
Morint entre silencis
Un relat de: Cleya- Compartir:
Els minuts, plens de vida i tan insignificants, corren convertint-se en hores. Jugant amb les llàgrimes que mullen la meva pell, intento esbrinar quin és el seu sabor. Perduda en un món sense recer, immòbil per a mi, espero (què esperar quan no hi ha res per arribar?).
Et busco, perduda entre pensaments superflus, lliures de qualsevol tipus d'alliberament. I crido entre paraules que sonen al compàs d'un no-res, acompanyada de ningú.
Així, morint entre silencis, em deixo endur pel temps que, tan maravellosament inexorable, em condueix al buit... I ara, trencada, observo com els dies es dissipen amb l'abscència d'un sentit, però no faig res. Continuo en el mateix èxode, esperant a tot el que no està per venir, mentre invento una història amb la que avanço sense moure'm, somric sense somriure i lluito sense voler.
Et busco, perduda entre pensaments superflus, lliures de qualsevol tipus d'alliberament. I crido entre paraules que sonen al compàs d'un no-res, acompanyada de ningú.
Així, morint entre silencis, em deixo endur pel temps que, tan maravellosament inexorable, em condueix al buit... I ara, trencada, observo com els dies es dissipen amb l'abscència d'un sentit, però no faig res. Continuo en el mateix èxode, esperant a tot el que no està per venir, mentre invento una història amb la que avanço sense moure'm, somric sense somriure i lluito sense voler.
