Montjuïc. Nínxol 2.737

Un relat de: Joan Pinyol Colom
El Generalísimo va fer un gest que denotava un “ni parlar-ne!” i de seguida pensà en el favor que havia fet a milers de cossos de rojos colgats en fosses. Sense dir-ho mai a les famílies per por que s’aixequessin contra ell i perdés la bona anomenada que tenia a Europa, als anys 50 i 60 va ordenar que els extraguessin de cunetes i fossars municipals i els va traslladar al Valle de los Caídos, al “Templo grandioso de nuestros muertos en el que por los siglos se ruegue por los que cayeron en el camino de Dios y la Patria”.

- Y¿cómo me lo agradecen? ¡Volando por los aires el militar y presidente del gobierno Carrero Blanco! Muerte, muerte, muerte eterna a comunistas, masones, homosexuales y a todos los que nada tienen que ver con nuestros Héroes y Mártires de la Gloriosa Cruzada que limpió España de tanta podridumbre. Muerte y sufrimiento para todos y castigo perpétuo para sus familias. !Que los maten de una vez! !Enterado! !Enterado! !Enterado! ¿Dónde más tengo que firmar?¿Cómo pueden ir contra su grandioso Caudillo? ¿O a caso no les permití redimir la pena de ser de izquierdas y de atentar contra religiosos y gente de bien dejándolos alzar nuestro Altar Sagrado de la Patria? Muerte a todos! ¡Enterado! ¡Enterado! ¡Enterado!...

Quan més nerviós es mostrava, l’Arias Navarro va irrompre a la sala amb la condemna a mort de Salvador Puig Antic. Va explicar-li que era un jove de vint-i-cinc anys acusat d’haver matat el policia Francisco Anguas Barragan. També va afegir que es trobava aïllat a la Presó Model de Barcelona i que mitja Europa esperava l’indult. Al dictador se li estroncà la respiració.

- ¡González, un vaso de agua!

Havia esperat el moment des de feia anys. A l’habitacioneta lateral vaig abocar-hi el verí, vaig remenar el liquid i, una vegada més, vaig servir Franco.

Però el dictador ja no tenia set i va signar un nou ¡Enterado! que va escanyar contra el garrot vil qualsevol possibilitat de salvar Puig Antic.

Comentaris

  • M'has sorprès[Ofensiu]
    copernic | 04-03-2012

    i aquí està la gràcia d'aquest relat perquè els fets els coneixem, sabem de l'entorn històric i de les circumstàncies i està molt ben descrit tot però feia una mica de mandra llegir un relat sobre un tema ja conegut. Lhi has donat la volta trobant un instant precís que ho canvia tot, o millor dit, que ho podia haver canviat tot però l'atzar retorna els fets al camí conegut dels esdeveniments. Bon final!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: