Monovolum (Secrets)

Un relat de: bianya

El motor turbodiesel aporta força, sí, però també tal suavitat a la conducció que els ocupants del vehicle amb prou feines senten que van en cotxe, malgrat els 120 km/h de velocitat de creuer.

A l'interior del vehicle, una família: el pare, al volant; la mare, al seient de copilot; darrere tres criatures assegudes en sengles cadiretes per a infants.

L'atmosfera fresca i lluminosa s'enterboleix amb els xiscles del petit, atacat de sobte, subtilment, pels flancs. El pare, impertorbable, sent altra vegada les notícies de la ràdio. Poc després es restableix l'ordre: el petit, al mig, rosega una galeta, abstret; els dos grans miren defora per la finestrella, entotsolats en si mateixos, cos i esperit relaxats després d'una batussa que ha alliberat energies sobrants.

El cotxe avança rabent i engoleix àvid, talment fera famolenca, l'autovia de la costa -tènia molsuda i infinita amb una línia discontínua pintada al dors. D'acord amb el sentit de la marxa, la mar -encalmada, d'un blau cel Caran d'Ache pur- queda a mà dreta; a mà esquerra moren els últims contraforts de la serralada prelitoral, on proliferen -en ordre decreixent com més al nord- les naus industrials, els habitatges unifamiliars i els hivernacles que plastifiquen el llom de tants turons. Aquí i allà, esquitxant el panorama, pites carnoses de gran talla, plomalls rossos i espigats i canyissars esparsos de canya garrida i abundant.

La mare s'esforça a respirar profundament, a poc a poc, pensant que així podrà sufocar el gemec nuat a la gola, el sotrac que dues llàgrimes que ja li rodolen galtes avall fan preveure immediat. El pensament, desbocat tristesa avall, atia el plor: talment la bola de neu que es precipita i creix i esdevé allau destructor, així aquest primer sanglot desvetlla una a una les seves penes.

Enfilen la sortida 16: els carrers, sembrats de cotxes i de semàfors, els duen sense pèrdua al centre comercial.

Comentaris

  • Com que[Ofensiu]
    | 26-01-2007

    després de llegir-me'l un parell de vegades, no m'ha quedat clar què és el que passava exactament, suposo que aquest era de fet el secret. La mare intenta contenir les llàgrimes... La primer explicació que em ve al cap és una infidelitat, que la mare pot haver descobert, però, per no muntar una escena davant dels nens, vol contenir-se. Però això només especular.

    De totes maneres, el relat m'ha fet néixer la sensació de que allí passava alguna cosa, però que, com en una mena pacte tàcit, la família sencera es comporta com si tot fos normal: les baralles entre germans, el pare escoltant les noticies mentre condueix, i tots dirigint-se inevitablement cap al centre comercial i l'era industrial, que els arrossega sense remei.