Monòlegs

Un relat de: Sakarisker ~*

-Hola? Hi ha algú?
-...
-Sí sóc jo, la persona que més t'estima. Res que sóc aquí pensant en tu, estava mirant missatges teus al mòbil i pensant si en rebré més com aquests. Ja saps que és un vici per a mi. I com va tot?
-...
-Res jo bé, aquí amb una mica d'angines però suposo que ja se'm passaran. Què has fet avui?
-...
-Jo he anat a acompanyar a mon pare al metge i de pas m'han receptat unes medecines.
-...
-Estic bé no et preocupis.
-...
-I què dius perla?
-...
-T'estimo molt.
-...
-Hola? Vols que pengem?
-D'acord.
-Collons quin ensurt.
-Bona nit.
-Adéu, t'estimo.

Comentaris

  • AiDuS | 23-07-2007 | Valoració: 9

    Fa poc vaig escriure un relat semblant...

    T'estime!

  • Roget | 23-07-2007 | Valoració: 10

    Sovint podem arribar a pensar que els unics que traguem conversa som nosaltres, i que aquells que estàn a l'altra banda, no tenen ganes de parlar (amb nosaltres). Imagine que serà un dels defectes de la comunicació a distància...

    Ànims i molt bon relat Dani!

  • Sempre escoltant[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-07-2007 | Valoració: 10

    Jo sóc dels que sempre estan escoltant, i quan parle tinc la sensació amb moltes persones que no m'escolten, potser és una apreciació meva però té molt de real.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: