Mon pare

El 31 de gener de 1892, neixia a Fornalutx Mallorca, a la possessió de Sa Cabana - dita també Sa Cabana des Vicari - un nin que, dos dies després, festa de la Candalera, fou portat a les fonts de la pila baptismal on rebé el nom cristià de Joan com son pare i els seus dos àvis.
Aquest minyó, que amb el temps havia d'ésser el meu pare i que inscriviren als registres civil i eclesiàstic, com Joan Estades i Solivellas, era el nét major del darrer Senyor de Moncaira de l'antic i honrat llinatge dels Estada-Prom, descendent de les primeres noces que celebrà, el 22 d'agost de 1858, a Campanet Mallorca Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner amb Maria Margalida Bennàsser de Massana i Bisquerra de Gabelli.
Mon pare va viu fins els setenta-sis anys en que mori a l'horabaixa del divendres 11 d'octubre de 1968, després de dos mesos de sofrir, amb resignació ejemplar , forts dolors.
Al llarg dels seus setenta-sis anys de vida terrenal, mon pare no realitzà grans esdeveniments. Anà a l'escola unitaria de nins del seu poble amb els mestres Amador Torrens Calafat i Pere Fornés i després al Col.legi Santa Maria de Sóller regentat pels Germans de les Escoles Cristianes fundats per Sant Joan Baptista de la Salle.
Joan Pons Marqués, Joan Pizà Arbona, Ramón Colom Rullan, Miquel Bennàsser Frontera o Josep Serra Pastor, els quals destacarien en els camps de la cultura, de l'industria, del comerç o de la política serien alguns dels seus condeixebles.
Al divuit anys i degut a problemes econòmics familiars marxà, amb el seu germà Bartomeu (1894-1981), a Frankfurt Alemania. Retornà a Fornalutx, l'any 1913, quan son pare - el meu senyoràvi -era encara el batle constitucional i el cap local del Partit Liberal branca del Comte de Romanotes. Compli els seus deures amb l'Exèrcit espanyol com soldat del Regiment d'Infanteria n 61 de Palma quan era coronell Don José Nouvilas Vilar. Prestà jurament a la bandera d'Espanya el primer de març de 1.914.
Després entre 1920 i 1953 explotà diversos negocis de fruites i queviures. Primer a Moulins amb els seus gemans Bartomeu i Bernadi (1901-1956) i a Reims un cop casat amb ma mare Rosa Bisbal Alberti ( 1.897-1979).
Esposat als 43 anys , fou pare de tres infants. Un nin i una nina que moriren al neixer i jo que vaig que vaig venir al món , en 1939, poc després d'esclatar la segona guerra mundial. Finalment en 1953, degut a les xacres de la seva salud i a altres causes es retirà al seu Fornalutx nadiu tenint cura ,aixi com sabia i podia, del seu hortet i olivaret de Sa Costa.
Encara que mai en fés ostentació, mon pare fou sempre conscient de la seva avior i de correspondre-li ésser, per dret legitim, el representant del llinatge dels Estades de Moncaira.
No podré mai perdonar totes aquelles persones , molt més joves que ell -aprofitant-se de la seva bondat, humiltat i també perquè no dir-ho , manca d'energia fisica - tractant-lo de tú o donant-li un conmiseratiu tractament de l' amo'n Joan, Ja sé que baldament no es queixàs aquestes coses l'afectaven i altres que me call.
Cert és que mon pare no tingué sort en aquesta vall de llàgrimes si per tal entenem fer o arreplegar una gran fortuna de doblers; però el seu comportament fou, en tot moment, digne d'un fill de senyors de la paresia mallorquina. De modals distingits, amable amb tothom i sobretot escrupulosament honrat.
Em sento orgullós d'haver tengut un bon pare. Un pare que onsevulla, tany a França com aci a Mallorca, deixà bons records. Un pare que fou respectuós cumplidor dels seus deures conjugals i familiars sense, per això, investir-se en censor de la moral dels altres.
Un pare cristià, devot de la Mare de Déu, profundament pietòs; virtud que li inculcà sa mare, Teresa Solivellas Arbona, de Son Llobera (1867-1937) que ell estimava tant.
Amb motiu del primer centenari del seu neixement, es celebrà, el 1992, una missa a l'església parroquial de Fornalutx - la mateixa església on fou batiat - pel repòs de la seva ànima.
Les despulles de mon pare i ma mare es troben al Cementiri Municipal de Fornalutx a la tomba dels avantpassats de Moncaira.
En pau descansi aquell que, en dret i en justicia, era Don Joan Estades de Moncaira i Solivellas, mon pare.