Cercador
Món insensat
Un relat de: BonhomiaEl cel cau com un llençol,
les àguiles xisclen rumors.
I la Terra, com un bressol,
ens retén amb tremolor.
La Lluna crida salvatges plegàries,
el Sol canta mig mort.
Pel dimoni és l'hora màgica,
tots els àngels van de tort.
Morir avui és una sort divina,
doncs només fem que restar.
La sort dels vagabunds brilla,
ha arribat l'hora de tornar a començar.
Fem que l'infern respiri,
i transpiri foc que ens fa vibrar.
Tot el que de lluny s'admiri,
de prop esclatarà.
Bull la sang dels perdedors,
en un mar d'embranzides histèriques.
Res no va cap a millor,
ja podem córrer tots cap a la perifèria.
Quan arribi el moment en que els déus
arribin per jutjar i administrar,
sa presència serà ben breu,
doncs cal una nova presència enfocar.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515354 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA