MÓN BOGERIA: CAPÍTOL 2 MAD HI CREIX A POC A POC PART II

CAPÍTOL 2: MAD HI CREIX POC A POC

PART II

Els progenitors de Mad duen al seu fill a casa ràpidament, no volen que li ocórrega cap desgràcia. Passen ràpidament pel costat de "La Casa del Bon Repòs", observats per una vella recepcionista com si fos un voltor a la recerca de carronya. I és que "La casa del Bon Repòs" pretén ser un lloc agradable, i pot ser que per a molts ho siga, però per a altres és just el contrari. Ja posat entrem-hi a veure què hi ha.

La façana de "La Casa del Bon repòs" és completament blanca i no ter cap finestra que aconseguesca filtrar llum natural a l'interior de l'edifici o de què els curiosos tafanegen veient a la gent de dins. Sols hi ha una porta de color marro fosc al centre de la casa que permet l'entrada al recinte. Allí fora hi ha una vella asseguda en una gronsadora fent calceta sense parar i cantant, amb una veu que a molts els hi pareix sinistra, cançons infantils i de nadons, cançons de tota mena, de nana, de jocs, d'aprenentatge...

Una vegada superada aquesta porta ens trobem en una mena de rebedor menut on sols hi ha una taula per a atendre a la gent. Al sobre d'aquesta taula de caoba amb molt de vernís, tant que inclús notes la penetrant olor de la substància, hi ha una campaneta com a les dels hotels, d'aquestes que piques amb la palma de la mà i fa un característic so. Darrere del taulell hi sol haver una parella d'ancians amb un somriure tan gran a la boca que dóna esgarrifances després d'uns minuts d'estar observant-los. Sembla un somriure antinatural. De tant en tant hi veus personal infermer, dissenyadors, modistes i gent de belles arts.

Tant a dreta com ara l'esquera es veuen uns passadissos, la vista comença per la dreta i acaba amb la gent eixint per l'esquerra, després d'un recorregut circular. Així que ens endinsem pel corredor de la dreta.

Tant a un costat com l'altre del corredor, darrere d'uns vidres grossos, com si estiguérem en un museu veient una exposició, hi veiem diverses escenes. Bebés pels plantats agafats de les mans un dels altres simbolitzant que estan jugant a la Tarara, bebés jugant al parc, bebés als bressols... també es veuen xiquets i xiquetes i estranyament algun adolescent. Les imatges no són res de l'altre món, representen escenes alegres, que es podien donar en qualsevol parc, escola o casa, entre altres. Però al cap d'una estona et fixes en els ulls, eixos ulls vidriosos i sense vida i comences a sospitar la veritat. Efectivament "La Casa del Bon Repòs" és un lloc on els progenitors duen els seus menors morts perquè els dissequen i els mostren en activitats que podrien dur a terme si estiguessen vius. La majoria de les vitrines com ja hem vist contenen bebés. Infants morts de manera prematura i als quals els seus progenitors els han volgut donar una mena de fantasia de vida. Però aquells petits cossos, buits d'òrgans no deixen d'estar morts, per molt adornats que estiguen. I és ara quan eixos ulls vidriosos i sense vida et colpegen al teu interior. Són ulls eclipsats que et segueixen de manera pertorbadora durant tot el recorregut per "La Casa del Bon Repòs". Hi pot paréixer una barbaritat, però aquelles vidrieres donen consol a les famílies, encara que no a totes. De totes maneres aquesta no és l'única llar dels morts. Aquest podríem dir que és la llar de la classe mitjana alta. Els morts hi estan ben cuidats i atesos i tenen un aspecte, dins del que cap feliç.

Però... cosa ben diferent és les cases que podem trobar a barris més marginals. Allí hi podem trobar de tot, des de cases amb les quals els menors morts dissecats estan llençats i amuntonats com si fossen sacs de creïlles fins a cases molt més pertorbadores. Com "La Casa de la Brutalitat". En aquesta casa els progenitors han donat els seus menors difunts a canvi de diners per a poder mantenirse a si mateixa o a la resta de la seua descendència, s'han donat casos de famílies que hi han assassinats als seus fills o germans per a obtenir diners, però això és un altre afer. En "La Casa de la Brutalitat" les escenes no són tan camperoles com a "La Casa del Bon Repòs". No, aquí les escenes són extremadament dures. Per exemple una sala de tortures medieval, representant aquestes tortures amb els cossos dels bebés, xiquets o adolescents dissecats. Hi ha escenes de tot tipus que no sé fins a quin punt és convenient contar, però el que sí que puc assegurar és que aquestes escenes no deixen indiferent a ningú. És un lloc general de reunió de psicòpates i assassins. De fet inclús s'accepten propostes per a escenificar assassinats comesos per gent i que els abelleix que estic a les vidrieres. Amb això els assassins aconsegueixen recrear els seus crims una i una altra vegada per un mòdic preu. L'èxit d'aquesta casa hi ve donada per això. Els criminals roben i es gasten els diners allí, per a ells és com un droga, una addicció de la qual no es poden desempallegar, una addició per la mort i la sang perillosa per a la resta d'habitants de Món Bogeria, els quals han de conviure dia rere dia envoltats per tot tipus d'atrocitats com aquestes, perquè l'ombra de la bogeria en aquest món és molt allargada i arriba fins a l'últim dels racons d'aquest perillós i pertorbador món. La majoria dels habitants no arriben amb seny als 40 anys.