MÓN BOGERIA: CAPÍTOL 1: NAIXEMENT PART IV

Un relat de: Raül Gay Pau
CAPÍTOL 1: NAIXEMENT

PART IV

El cotxe s'atura davant d'una discreta casa amb dues plantes i un àtic. La fatxada de la casa és del més auster possible. De fet podria paréixer una de les cases dels barris més pobres de la ciutat si no fos pel lloc on està situada. Al llarg de l'avinguda hi ha cases del mateix estil, cases en les quals sí que viuen persones d'escassos recursos que simplement han heretat la casa o s'han arruïnat. Però en aquest cas, en la casa de Mad això és una mera disfressa per a dissuadir a criminals. En un món sense llei és més segur aparentar menys recursos per evitar alguns delictes, encara que a vegades això és contraproduent, ja que, depenent de quin crim es vulga cometre, s'atacara una casa de baixos recursos perquè tindrà menys sistemes de seguretat. Però en aquell barri, en el qual hi ha patrulles barrials els perills més greus són els saquejos i els robatoris, ja que qualsevol altre crim pot produir un crit i alertar a les persones que estan a la guaita, i això no li interessa al criminal. Costa comprendre el concepte i les formes de vida de Món Bogeria, però s'ha d'entendre que tots els habitants han sorgit per la necessitat de viure-hi en un món com aquest.

El pare de Mad, Tom, estaciona el seu vehicle a la calçada i baixa del cotxe escopeta en mà. Saluda amb un lleuger moviment de cap al seu veí, el vell Carles, i s'endinsa a la casa amb molta cura. Investiga estança per estança tota la casa, mentre apunta a tot. Inclús fa miquetes a un gat que surt corrent quan després de reposar la casa un parell de vegades obri el garatge. Per a Tom tota precaució és poca, i no el culpem per haver disparat a un gat, no seria la primera vegada que u obri una porta de casa seua i no està tan buida com es creia.

Una vegada comprovada tota la casa diverses vegades, Tom torna al cotxe, seu al seient del conductor i mou el cotxe fins a l'interior del garatge. Una vegada estacionat i tancada la porta del garatge, Tom hi torna a baixar del cotxe, torna a comprovar la casa sencera i una vegada convençut de què el seu nou fill no sofrirà de moment perill ajuda a la seua esposa, Emili, la mare de Mad, a baixar del vehicle. Així i tot, després d'haver-hi comprovat diverses vegades l'habitatge, es mou amb cautela escoltant a les seus estimades persones.

Amb molt de compte ascendeixen la petita escalera de caragol fins al primer pis, després ascendeix fins al segon. Les cambres per a dormir dels menuts estan totes situades a la segona planta, igual que les cambres de jocs. La disposició, com no hi podia ser d'altra manera, era també per seguretat. Els progenitors de Mad, consideraven que en un segon pis els seus fills estarien més segur, ja que, hi costa més arribar a allí que si fos, per exemple, a la planta baixa. D'altra banda els progenitors de Mad, hi dormen al primer pis, per a servir com a barrera de protecció per defendre la seua prole. És allí on es concentra la majoria dels dispositius de seguretat, càmeres, trampes que s'activen si l'escàner òptic detecta que allí hi ha un membre no autoritzat inclús metralletes, escopetes, pistoles i armament divers que s'activa mitjançant el mateix procediment. De totes maneres aquests sistemes de seguretat sols et defenen de criatures orgàniques, pel que fa a criatures ectoplasmàtiques o fantasmals o que provenen d'una altra dimensió l'assumpte es complica. No hi ha defensa possible més que fugir i/o saber o descobrir el seu punt feble. Per regla general tots aquests monstres hi segueixen algun patró i dient o fent alguna cosa determinada els evites o no els sofreixes... Però et pots equivocar d'elecció, aleshores mors d'una forma horripilant. Que li anem a fer.
Emili, la qual encara du al seu fill en braços entra en la cambra del bebé després que ho fa Tom. Els primers mesos, per torns un dels progenitors hi dormirà en la cambra del bebé per a protegir-lo, mentre que l'altre descansara i cuidarà que cap element perillós ascendesca, perquè u pot tindre molts sistemes defensius, però sempre hi poden fallar. Encara rai que Tom és doctor en cirurgia i Emili doctora en neurocirurgià i tots dos cobren un pastisal. Altres famílies no es poden protegir tan efectivament com ells protegeixen als seus. De moment encara no se'ls havia mort cap fill, però saben que això no serà per sempre, ells tenien clar que en algun moment qualsevol dels seus, fins aquell moment, vuit fills podia morir en qualsevol moment. Inclús Mad, que en aquest moment estava protegit per Emili i Tom, podria perdre la vida si, per exemple s'obrís un portal i un pop bidimensional l'atrapes mitjançant un dels seus tentacles i se'l tragués sense ni tan sols rosegar-lo. Clar que ben mirat, de totes les morts que u podia patir a Món Bogeria, aquesta no era ni de lluny la pitjor que podia esdevenir-se. Ell l'únic que desitjaven era que la mort de la seua prole no fos dolorosa, simplement i planament. Alguna cosa rapida. Els que més temien, paradoxalment, no eren als monstres o éssers espectrals o d'altres dimensions, no. El que més temien era a la mateixa humanitat. Això sí que, per a ells, hi era aterridor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: