Mon Bellmunt

Un relat de: Sant Oleguer
Mon Bellmunt és una vila beneïda,
sacra terra d'un misteri encar docent
que ens ensenya quan badant parem l'oïda
els secrets de la maragda de Ponent.

Oh, Bellmunt, poble de seny i fortalesa
que per pit té un empedrat; per cor, sa gent;
cap paraula no s'ajusta a ta bellesa
ni a la joia que apareix amb ton esment.

Ets feliç essent pels pins tota voltada,
i movent-ne les capçades amb el vent,
i guaitant el vel plorós de la vesprada,
i rient les malifetes al jovent.

Dónes vida arreu dels camps, terreny fecund,
moll arran d'haver plogut, a voltes neu;
però ens mors al comiat, amic Bellmunt,
però ens mors en el moment de dir-te adéu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sant Oleguer

4 Relats

5 Comentaris

298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80