Cercador
Moments nostres
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Quan encara et duia a la panxa, tenia pensat deixar-te escrit tot el que sentia en cada moment, tan gran era la meva joia.
Vaig començar-ho a fer, però quan vas néixer se'm menjava la feina i ja no podia escriure res. Estava bloquejada amb tanta responsabilitat i no sabia per on començar.
M'hagués agradat fer-te escrits i poemes cronològics per poder-te'ls ensenyar de gran.
Volia dir-t'ho tot, que no se m'escapés res i no vaig ser capaç.
Segurament no ho trobaràs a faltar, o potser sí, vet a saber.
El pas dels dies a fet de tu, una noieta preciosa amb moltes idees i somnis, i una singular manera de veure la vida. Juntes hem après moltes coses, a força de tenir-nos i estimar-nos d'una manera molt especial.
Així és com voldria que fos sempre la nostra relació: compartint dubtes, inquietuds, moltes converses, jocs, llibres, màgia, experiències, músiques, diferents punts de vista i potser algun secret innocent. A la fi no perdre mai la comunicació i el respecte entre nosaltres.
Saber viure aquests moments, cadascun d'ells únics, sense enyor ni nostàlgia.
Voldria no tenir moltes fites pel futur; veure el somriure en les aigües d'aquest llacs plens de vida que són els teus ulls, és per mi el tresor més valuós. Deixar-me acaronar per les teves històries, els teus petons i les teves neures.
El temps passa ràpid, ja ets molt independent i amb idees pròpies. No se'm fa tan estrany com em pensava, més bé el contrari.
Tu em vas animar a passar els poemes a l'ordinador, em vas donar classes de Word , em vas fer un índex, i sobretot em vas ensenyar a donar forma a la il·lusió de fer-ne més.
Quan passin els anys i llegim juntes o separades algunes d'aquestes coses, se'ns escaparà un somriure tendre i sa, fet d'infinitat de moments nostres.
Això, bonica, no té preu!
Comentaris
-
Què maco![Ofensiu]brumari | 22-12-2004 | Valoració: 10
Amb una relació com la vostra, no caldrà el testimoni escrit de les vostres vivències, dels vostres sentiments, perquè tot ho dureu enregistrat, sens dubte, al cor.
Petons a totes dues i bon Nadal!
Brumari
-
Un relat...[Ofensiu]Llibre | 21-12-2004
encisador. I poques paraules més podria dir. Però si fes això, si ho aturés ara, no seria jo. O sigui que...
Veig que la idea d'un quadern on anotar comentaris, fets, celebracions, moments importants, converses que han existit o que haurien d'haver existit... veig que aquesta idea és compartida per moltes mares. Jo també ho vaig voler fer quan vam anar a buscar les nenes (són adoptades), i després el temps se m'ha menjat els projectes, i hi ha parts importantíssimes de la seva història que recordo, però que no puc rememorar amb la mateixa força del moment en què van ser viscudes.
I dic que és compartida per moltes mares perquè posteriorment he conegut altres dones que han fet, o han tingut intenció de fer, això mateix.
Em pregunto si amb els pares (homes) passa el mateix.
Sobre el relat, ara sí: poques paraules puc dir. Senzillament que és tendre i dolç, i que la senzillesa amb què és narrada aquesta experiència de ser mare, el sublima.
Felicitats. Pel poema i per la relació que heu aconseguit.
LLIBRE -
Moments vostres....[Ofensiu]brideshead | 21-12-2004 | Valoració: 10
i precisament per això, moltes gràcies per compartir-los amb nosaltres. Unes paraules encisadores, tendres i boniques per a la teva nena. Em fa feliç que ella t'animés a publicar per, d'aquesta manera, poder escriure coses com aquestes. Felicitats per la teva tendresa, pel teu amor de mare. I per la teva biografia: en si sola, ja és un dolç poema. Gràcies per les paraules amb les que has adornat alguns dels meus relats! Un petó, Rosa, de una altra Rosa!
-
Màgic[Ofensiu]tlhoppen | 21-12-2004 | Valoració: 10
Enhorabona per gaudir d'aquesta relació tan interessant i tan poc interessada. Així és com veig jo també la relació amb la meva pròpia mare i alhora voldria que fos també amb la meva filla. L'amor de mare és simplement màgic. Tot ho pot.
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644005 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")