Moments de la nit del 30 al 31 de juliol

Un relat de: Mena Guiga
La nit i el balcó i la gata i la morera i la roba estesa.

I voler parlar amb l'arbre amb el qual pots igualar -quasi- alçada si t'aixeques d'intentar meditar i el mires.

Esteu davant per davant. Ell no pot mostrar el verd, a aquestes hores. Et ve de gust un parlar profund i creus que s'hi avindrà. Li dius, en estat semiplorós, com és que el món està tan malament, vull saber si el cel, l'univers, tenen finalitat. Quin embolicar el pobre vegetal! Té els seus 'jo' variats, cada fulla, cada branca. I jo els meus. Observar aquesta massa informe en una obscuritat que he il·luminat amb espelmetes hi suma un caire màgic. Què seríem sense les nostres rareses innòcues?

Una gata s'ha volgut afegir al conjunt. De primeres ha suavitzat, amb el seu cos pelut i càlid, un angle del balcó. No s'ha d'exposar: sap perfectament que la invadiré amb afalacs i acaronaments:

-La meva potetes blanques, dolenta, dolenta, dolentíssima gata!

Ja hi esta avesada.

El seu silenci és important: ajuda a aplacar i alhora poetitza.

Sense lluna, sense cant de grills, sense papallones de la llum. La darrera nit d'un dia de juliol cap un altre dia de juliol. Amb el so sovintejaire de velocitats de vehicles distants que a vegades augmenta i trenca més la bombolla d'aquest planeta on m'he entaforat, aquí i ara.

Les flames minses titil·lant i la cera desprenent una exígua flaire de citronella i una tènue escalforeta que la gata acull: per això s'ha situat al test de l'altre angle del balcó, ocupat només en part per un vegetal penjaire poc pencaire (ja l'estic jutjant?). La gata s'hi adapta en posat gallina lloca. En un estat fot-li budista. I m'alimenta, aquesta imatge. No vull que es perdi, que es distendeixi: vull que perduri. Per això en faig fotos.

I jo vaig escrivint totes aquestes impressions a la llibreta. En plan 'llusco', guipant-hi poquíssim, en un no-parar necessari i amb un somriure.

Gràcies al cosmos per aquestes estones ( m'oblidava dels encontres amb sers invisibles que s'enganxen a la roba no recollida, que qui sap d'on vénen, a on van, com mesuren el temps, etcètera).

Comentaris

  • El juliol es fa estimar[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-07-2019

    Volia llegir avui un relat d’estiu, i he buscat al teu compte, perquè sé que n’hi ha i perquè sé que són bons, molt bons. I he escollit aquest. Precisa i detallada plasmació de les sensacions en una nit de juliol. Tot el que dius m’arriba, tot ho he sentit així de vegades. Fas posar la pell de gallina en ple matí de canícula i fas, em fas, somriure d’agraïment.

  • La nit creativa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-08-2016 | Valoració: 10

    Un retrat bestial d'una nit d'estiu, un Shakespeare més proper, més surrealista, més realista i més català (li poses una "ana" i esdevé una catalana). M'ha agradat molt això del gat i la poesía. M'encanta sempre el teu català precís. Una fresca abraçada des de Ribes de Freser.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

433172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com