Moments càlids.(2n part)

...però jo li vaig dir que no era el moment ni el lloc per "fer-ho" llavors ell va parar i va obtar per acariciar-me l'esquena, i amb l'ajuda de les dos mans hem va descordar el sostenidors, suposu que ell li anava més comode tocar d'aquesta manera peró com sinó ni hagués prou hem va anar treient la samarreta de mica en mica, peró aixó si que m'ho vaig deixar fer perquè hem sentia tant a gust aquella nit en aquell racó de poble.Tot aixó convinat amb un munt de petons molt càlids que s'em fongeren dins la boca. Jo li vig dir que tenia fred i ell es va treure la seva samarreta per embolicar-me amb la seva calor corporal. Va parar de fer-me petons perquè sentia curiositat per explorar més a fons el nou territori que hi havia el descobert, o sigui, la meva pitrera. Va anar baixant pel meu coll fen-me petits petons fins que es va trobar en mig dels meus dos pits. Si va estar una estona mentre jo mirava les estrelles pensan lo bonic que era l'amor,fins que vaig notar una cosa molla a sobre del meu mugró, era la seva llengua que m'acariciava tot el pit fen com una dansa i que ara anava cap a l'altre pit, ansiós d'esperar que li arribés el seu moment. Va estar llepant fins els dos pits van quedar completament molls.Ara la llengua es dirigia cap el meu melic m'el va estar llepant fins que ell va apujar el cap i hem va dir: t'estimo! Vaig somriure i llavors hem va dir: ara tu! Jo no s'havia com reaccionar fins ara era molt fàcil només t'havies de deixar portar però ara hem tocava a mí i no volia ser menys que ell. O sigui que vam agafar les nostre coses i li vaig dir: -Vine! El vaig portar en un camp en el que ell desconeixia, a les afores del poble i li vaig dir que s'avaixes els pantalons, li vaig posar la mà per dins els calçotets i li vaig fer una palla, i una altre, i una altre... ell suspirava i hem petonejava els pits, el coll, em morrejava i hem llepava. Ell en va quedar molt satisfet de mi i jo d'ell també. L'Endemà vam tornar a quedar i mentre esperava que arribés hem va dir que ho volia deixar! Que covart va fer servir el típic sms dels móbils la salvació per molts.Vaig deduir que numés volia una bona estona de plaer hem vaig sentir puta... que dura es la vida i que aprofitats son els tius!!!!! Sort que no vaig arribar mes enllà...