Moment d'odi profund

Moment d'odi profund

Romanc en les penombres
sol, els autos passen,
la fina pluja llu
sobre el meu cangur;
les mans a les butxaques:
per a què ensenyar-les
per a què mullar-les,...
Res no passa, però
tot sembla a punt,...

Paraïgues, gent que escalfa
però a qui no conec,
no miro el seu rostre.
Només si de cas
aquella llambregada
ritual a la bellesa
que em resisteixo
a eliminar,...

És un mon aïllat
sense tan sols conversa;
No goso repassar
els vells conceptes.
Adéu, hola, fins ara,...
És tot el que es permès,...
I per què tanta ràbia
continguda,odi
en estat pur?

Com pot haver marxat?,
esvair-se de cop
si és tan profund?...
Avall el llenço,
involuntari,
cap a altres vides noves
que comencen,...

No hi ha esperança
em moc en gir constant;
tal vegada dos pits
un instant molt breu
concentrin la energia
del dit sobre el mugró,...

No hi ha esperança
ja tot és fosc
a l'estació d'espera,...

Llueix sobre els paraïgues
la llum de les faroles.
Estic seré, contemplo
el capvespre mullat.

Com amagar tant d'odi
tanta falsedat,
on no hi resta esperança?

Odi sense consol
de qui ha perdut l'edèn,...

Odi sense remei
del que se n'anirà
sense poder fer res,

sense fer res d'allò
que un dia somnià,...

Veri que tot ho mata,...

Odi desconegut:

jo he de denunciar-te,
jo he de vindre a trair-te;
vinc a rescatar al pres
per a rescabalar-lo
del teu gust endolcit
de cruels resultats,...
a amorosir el dolor,...

Tan se val què assolires
no t'estressis, somnia,...

No podries viure en la mentida
d'un present d'aparença feliç,...

ho hauràs d'aconseguir
en la desesperança
en la senzilla estança
de la humilitat.