Moment axocolatat

Nedant per un mar de fondue de xocolata, intentava agafar-se amb totes les seves forces a un trosset de pera que flotava dins l'olla, però la xocolata era massa espessa i els seus moviments esdevenien lents i feixucs , relliscava i havia de tornar a nedar uns centímetres fins al trosset que surava per error dins el recipient (la única esperança de salvació), un immens estri punxegut (probablement un cobert de fondue) entrava i sortia deixant caure cascades d'espessa xocolata que havia de evitar si no volia morir ofegada o atravessada.

En comptes de gaudir ella del tiberi ara en formava part sense saber ben bé com ni per què...potser la seva germana Milagros, médium, bruixa, sanadora, espiritista (oportunista sense ànima) li havia fet un encanteri malèfic y això explicaria la seva situació infernalment axocolatada , impossible, les úniques gràcies així una mica especials que tenia la seva germana eren les de la mentida i la manipulació.
Com era possible llavors que es trobés en aquella situació tan surrealista.
Ella era sempre qui devorava el menjar sense contemplacions, com podia ser que estigués a punt de ser cruspida, completament banyada de xocolata dins d'una olla de fondue, eren les seves dimensions les que havien canviat o les de la resta del món que l'envoltava, tan se val, que havia hagut de fer per caure en una olla tan gran sense ser llençada per rés ni ningú?
El seu tamany tan grotesc de sempre era ara ridícul, i una trista fondue que abans se li hagués quedat curta ara era una sobredosis de menjar potencialment mortífera.

No podia pensar amb claredat l'esforç físic i l'estat d'alerta permanent per sobreviure li impedien fer qualsevol tipus de deducció lògica .

Qui ho havia de dir, estava tenint un mal feeling amb la xocolata,això era una ironia cruel.
Reunint totes les seves forces aconseguí enfilar-se damunt del tros de pera i respirà profundament.
Tot i que encara podia ser atravessada pel cobert de fondue el fet de poder deixar de moure's frenèticament per no ofegar-se la tranquilitzava.

Arrossegat per una onada de xocolata damunt d'un tros de mandarina aparegué Ricard Recasens ben pentinat, d'uniforme i amb un somriure d'orella a orella
-Estimada Maria Antonia he vingut a demanar-te que et casis amb mi, em faries l'home més feliç del món si acceptessis.....
-Ricard fa tants anys que t'espero perquè vas marxar després d'aquella nit de tòrrida passió, no et vas sentir prou home entre els meus braços....
-Que deu em perdoni per no saber apreciar la bondat i la bellesa que tan et caracteritza, estimada.
-D'això ja en parlarem quan sortim de dins d'aquesta olla, ara ajudem a trobar la manera d'escapar d'aquet infern de cacau.

Quan despertà del inquietant malson decidí ignorar la xocolata belga i començà a intimar amb el pot de llet condensada