Moltes felicitats (l'amistat que creix)

Un relat de: mirrina

Per què les coses de la vida siguen segures han de tenir el seu procés i prendre's el seu temps. Cada cosa té el seu moment. Com les flors, que naixen a la primavera, quan la caloreta comença. Com nosaltres, que vam nàixer a la primavera. Ens vam prendre el nostre temps per a nàixer i ara, 21 anys després, també ens hem pres el nostre temps per fer créixer la nostra amistat.
Hem anat a poc a poc, ens hem anat coneixent, hem anat descobrint les aficions que tenim en comú (bé, més que aficions, passions), hem anat obrint-nos l'una a l'altra i tancant dins nostre els moments que hem compartit, les rialles a tot pulmó, els somriures silenciosos, les mirades còmplices, les paraules en veu ben alta i altres a cau d'orella. I cada dia que passa, vivim més coses juntes, compartim més moments i fem créixer la nostra amistat. A poc a poc, amb bona lletra (com em deien a l'escola i en tots el sentits que pot tenir l'expressió). Segura i ferma.
Tu ja saps que jo dubte de moltes coses, però del que no dubte és del nostre futur: som amigues i ho serem. I cada dia et sent més a prop meu i note una connexió especial. Potser per això van nàixer només amb tres dies de diferència.
Jo crec que tot va començar en saber que les dos escrivíem. Així que aquesta és la meua manera de felicitar-te l'aniversari: escrivint-te unes quantes línies, potser no massa coherents, però carregades, sense cap mena de dubte, de tota l'estima que sent per tu.
Moltes felicitats, una abraçada i un beset ben gran.
I com tu em vas dir l'altre dia i plagiant-te, amb el teu permís, una miqueta:
PERTUIPERSEMPRE.

Comentaris

  • ei laureta[Ofensiu]
    Pertuipersempre | 12-11-2007

    ara, després de parou de temps que no et llegia, he entrat perquè ho trobava a faltar, això de llegir-te, jo sóc la prota del teu relat i n'estic ben contenta. GRÀCIES mirrina, ets un sol. i un tot, com tantes voltes quan ens hem tingut l'una a l'altra, a classe, al carrer, entre rialles... et v. mooooolt. què tornem a escriure o...?
    besos

    PERTUIPERSEMPRE

  • marqueting[Ofensiu]
    Gica Casamare | 19-10-2005

    Tens una escriptura molt serena i regular (de regularitat), et veig seriosa escrivint i rellegint.
    Plasmes sentiments en el teclat, la vida teva.
    De moment en comento aquest.
    En quan a la demanda del per què de comentar o no, doncs bé, sembla que el marketing funciona, mira com ja t'han (hem) comentat a partir del fòrum ;)
    També el comentar fa que et comentin, com diuen més avall.
    Però si vols que et visitin i comentin fes-ne un de ben eròtic!!!!! funciona... hehehe.
    Bé, ens anem llegint

  • Molt bé. molt bé[Ofensiu]
    Màndalf | 18-10-2005 | Valoració: 9

    No sóc jo qui hauria de comentar aquest escrit, sino la teva entranyable amiga. Però està bé que l'hagis fet públic. Avui he vist que posaves al fòrum que ningú et comenta i he pensat, anem a llegir un relat d'aquesta noia. I ha tocat aquest. Un altre dia en llegiré un altre.
    Parles de constància en el teu relat. Doncs això et dic: segueix escrivint; pots fer amics també aqui dins.
    I ara un petit consell en regla de tres:
    Si vols rebre, ja saps el què has de fer: donar. Així doncs, si vols que et comentin,... què has de fer?

  • Va, païsaneta...,[Ofensiu]
    rnbonet | 18-10-2005

    ...et comente!
    M'ha agradat el teu cant a l'amistad, sincer, a cor obert.
    Vaig a llegir-me una altra cosa teua.
    Salut i rebolica, xicota!

l´Autor

Foto de perfil de mirrina

mirrina

7 Relats

26 Comentaris

11702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
El meu nom real és Laura. Vaig nàixer a Castelló el 1984 i des de ben petiteta sempre he escrit.
Les coses canvien. Diuen que amb els anys guanyes experiències noves que t'enriqueixen i t'ajuden a poder escriure coses millors o més madures. Però, fins a quin punt són importants les experiències si en créixer perds la innocència de la infantesa?
Els cops de la vida et fan forta, diuen, però poden anar fent també un forat a dintre teu per on s'escolen totes les coses que et passen, tant les bones com les dolentes. Potser per això escric, per poder capturar-hi aquests moments recents, abans no se'ls endugui el forat de l'experiència.
Que no morgue la paraula MAI!

Si algú vol ficar-se en contacte amb mi:
lauraprades@hotmail.com