molt sovint.

Un relat de: Clara Garcia Collado

Sovint molt sovint amic, et dic tot el que penso.
Sovint molt sovint germà, em dones la mà.
Sovint molt sovint, t'escric en un paper tot el que t'arribo a estimar. Pero com si res, te'n rius, i em demanes que tornem a estar com si res, de debó ho creus?
Sent sensible a la teva olor que se m'ha quedat impregnada, sentit tots i cada un dels moments aquell perfum, és horrible recordar-te, però impossible oblidar-te.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer