Cercador
Moher (concurs de microrelats ARC a la ràdio - adolescència)
Un relat de: bruixeta365- Compartir:
M'agrada aquest país, fa quatre dies que hi he arribat, però m'hi sento com a casa. Enlloc del món trobareu gent més acollidora. Sola, amb 18 anys i el cap verd, no puc demanar més. Sou entranyables, pèl-rojos de pell transparent...
Estic contenta, avui m'he aixecat d'hora, he agafat el bus cap a Doolin i ja sóc al pub de Gus O'Connor, fent mitja pinta amb la Laura i la Mar, dos catalanetes més boges que jo, que vaig conéixer aquí mateix fa una setmana.
Ens acabem la cervesa, agafem les motxilles i enfilem camí en direcció als penya-segats de Moher. El dia s'ha despertat assolellat, així és que serà ideal per poder contemplar les fantàstiques vistes que ens han promès.
Sortim a bon pas i arribem ben fresques al centre de visitants, on ens sorprèn veure-hi una munió de turistes, el lloc és bucòlic, però aquesta gentada li treu una mica l'encant.
Agafem el senderó que serpenteja en paral·lel a l'espadat, en direcció al castell medieval en runes. Aquest lloc és increïble, el paisatge és realment de conte, els verds enamoren, i el contrast amb el negre de la pedra, el blau del mar... és brutal!
Fa un dia preciós, tot i que aquí el vent es fa notar, i el bategar del mar picant contra la roca cada cop és més ensordidor. Moher impressiona, hi ha punts del recorregut on et dóna la impressió que quedes suspès en l'aire, de tan aprop com estàs del buit, i en un d'aquests punts m'he quedat encantada, observant el paisatge. I en voler reprendre el camí, just quan se m'acostava un noi en sentit contrari, he fet un pas en fals i he mig ensopegat, el noi m'ha volgut ajudar, però ha quedat d'esquena a l'acantilat, tambalejant-se a dos pams del no res.
- òstia, nen! -he cridat, agafant-lo d'una esgarrapada de la samarreta.
El noi s'ha quedat blanc de pànic, sense poder articular cap so en uns segons.
Mare de Déu! hem estat a punt de matar-nos per culpa meva...
Se m'han acabat de sobte les ganes de menjar-me el món, tot i això deixo en aquest punt la pedra que vaig agafar a Doolin, sortint del pub, i ho faig amb la promesa de portar un dia els papes al lloc on he tornat a néixer. Us enyoro!
Estic contenta, avui m'he aixecat d'hora, he agafat el bus cap a Doolin i ja sóc al pub de Gus O'Connor, fent mitja pinta amb la Laura i la Mar, dos catalanetes més boges que jo, que vaig conéixer aquí mateix fa una setmana.
Ens acabem la cervesa, agafem les motxilles i enfilem camí en direcció als penya-segats de Moher. El dia s'ha despertat assolellat, així és que serà ideal per poder contemplar les fantàstiques vistes que ens han promès.
Sortim a bon pas i arribem ben fresques al centre de visitants, on ens sorprèn veure-hi una munió de turistes, el lloc és bucòlic, però aquesta gentada li treu una mica l'encant.
Agafem el senderó que serpenteja en paral·lel a l'espadat, en direcció al castell medieval en runes. Aquest lloc és increïble, el paisatge és realment de conte, els verds enamoren, i el contrast amb el negre de la pedra, el blau del mar... és brutal!
Fa un dia preciós, tot i que aquí el vent es fa notar, i el bategar del mar picant contra la roca cada cop és més ensordidor. Moher impressiona, hi ha punts del recorregut on et dóna la impressió que quedes suspès en l'aire, de tan aprop com estàs del buit, i en un d'aquests punts m'he quedat encantada, observant el paisatge. I en voler reprendre el camí, just quan se m'acostava un noi en sentit contrari, he fet un pas en fals i he mig ensopegat, el noi m'ha volgut ajudar, però ha quedat d'esquena a l'acantilat, tambalejant-se a dos pams del no res.
- òstia, nen! -he cridat, agafant-lo d'una esgarrapada de la samarreta.
El noi s'ha quedat blanc de pànic, sense poder articular cap so en uns segons.
Mare de Déu! hem estat a punt de matar-nos per culpa meva...
Se m'han acabat de sobte les ganes de menjar-me el món, tot i això deixo en aquest punt la pedra que vaig agafar a Doolin, sortint del pub, i ho faig amb la promesa de portar un dia els papes al lloc on he tornat a néixer. Us enyoro!
Comentaris
-
Moher impressiona[Ofensiu]Somiadora sense somnis | 12-01-2015
Molt bonica descripció d'un paratge impressionant com són els penya-segats de Moher... tota la raó, la bellesa seria plena si fos un lloc menys turístic, però també és bonic poder compartir aquesta bellesa amb els altres habitants del món. Felicitats, bon relat!