Modes

Un relat de: Swoojh
Pares i mestres li van dir sempre que en aquesta vida calia ser fort i tenaç i els manuals d’autoajuda li recorden ara, com també ho fan les elits i els gurús que tornen de NYC. Tot és ple de "quotes", tornen els aforismes de Cioran i Carnegie, les repeticions de twitter, els "bloggers" predicadors i els llibres tipus "ratolí que menja formatges". Tot plegat sembla "cool" operò en realitat confon tothom, anul·la visions i ens endinsa en una talaia gegant on la paraula de Déu és ara la resiliència i el “do it yourself”.

La coctelera de l’actualitat inclou moltes més coses: la solidaritat, les maratons, l’arte povera de nou, la transparència, el "big data" o la democràcia representativa. I tot plegat amb pantalles arreu i amb el "digital signane" com a nou canal de relació. Macabeo n'és molt conscient de tot plegat i de fet ell també n'és un "geek" que sovint rememora coses com les les discos del primer Star Wars, les festes bíbliques del vedell d’or i els personatges de Tim Burton. És així que ha decidit fermament que, malgrat la seva edat - cinquanta-tres ja -, havia d’intentar-ho perquè ell, ja veus, continua sent tenaç, com li van ensenyar pares i mestres.

Ha anat al quiosc, ha comprat el Vogue, el CQ i dos Cosmopolitan endarrerits, s’ha apuntat a un curs d’imatge personal per internet i abans d’un mes s’ha plantat en un "meetup d’estartapers", ha pres el vermut a Sant Antoni i s’ha colat en les festes de Poble Nou. No s’hi acaba de veure amb la seva edat però sembla que cola i va fent.

Avui, però, tornant de matinada a casa en un bus de la V45, la que creua la Gran Via de dalt a baix, un jove ben educat li ha cedit el seu seient i un altre li ha demanat, si us plau, si li podia indicar com arribar a l'Oficina de Correus. Dissimuladament, mentre li parlaven, Macabeo ha intentat baixar uns centímetres els seus pantalons de piquillo, s’ha tret la "màniga-tattoo" i les ulleres grogues d’escletxes i ha donat les gràcies als joves mentre mirava d'amagar el seu pentinat de metxes californianes. Ha picat el botó de parada i ha desaparegut pel carrer d’Aribau.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Swoojh | 13-09-2017

    Gràcies Lors pel comentari, la veritat és que el bar de la Guerra de les Galaxies s'hi sembla cada vegada mes...

  • Una Torre de Babel[Ofensiu]
    Dolorsmarru | 13-09-2017 | Valoració: 10

    Encara que superficial, també és divertit. Tot plegat és com una torre de Babel on tots volem ser-hi, malgrat la edat ens pt jugar males passades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: