Mobles barats d'Ikea

Hola;

Això de relativitzar-ho tot està bé.
Hi ha com sempre un petit problema.
Res te importància !

De tota manera com et dic al començament, cada dia fem canvis.

Fes la prova. Torna a llegir els teus primers versos.

M'agrada molt com ets capaç d'enumerar la realitat que ens comforma. Però aquestes són només del peces d'un decorat. Qualsevol ésser viu, aquí dintre, les transcendeix. Cap d'aquestes coses no ens protegeix, només són una referència útil, però mai poden susbtituir cap batec de vida, ni hi podem quedar reduïts.


Què haura de fer el protagonista de la teva història? Canviar, diu? Coi, si que està disposat a arricar poc, no trobes? Potser hauria de deixar de témer allò que tem?

Bé, això és el que m'ha suggerit el teu text, que no té final, perquè el mateix protagonista vol que la narració empenyi cap endavant i continuï.

Penso que ets un gran narrador.

Jo també pateixo, últimament, l'enfermetat de trobar-me, de cop i volta, mirant al meu voltant des de fora del meu cos...M'adono que he perdut la capacitat de l'essencial, jo la tenia i m'ha caigut pel foradet dels pantalons...

Últimament genero dosis de mala llet que rebenten exageradament en atacs hostils a qui gosa plantar-me cara en les minúcies de la vida...

Una empenta a qui camina massa lent, un cop de volant a qui va pel carril bici, un dit del mig al conductor que m'apropa massa el morro del cotxe, un moc farcit de paraules conceptualment inintel.ligibles per la massa humana a qui intenta fer veure que no em veu, un cop de mirada i un cop de cap a qui gosa fer una broma que no trobo de bon gust, una resposta carregada de ràbia continguda a qualsevol comentari que considero fora de lloc...

Últimament em surten les coses molt malament, vull dir que mai m'havia importat tan poc no somriure a un altre.

Últimament també em sento més sol, més incomprès que mai.

Últimament em fa l'efecte que si desapareixo només se'n adonaria ma mare tot i que no li faig gaire cas...

He de canviar però estic cansat d'haver-me de cansar per ser feliç...

I malgrat tot sóc un paio optimista (té conya que ho digui en l'últim paràgraf) però és així, i que sempre he venerat la Vida i l'alegria per damunt de totes les altres coses...M'estaré fent gran?

Però no em puc estar d'afegir una nota, que a algú li serà indiferent quan ho llegeixi i a d'altres els post agradar.
El poema és una mena de comentari a un del mestre Rilke. El títol de fet, és ja un plagi, ja que prenc el sintagma nominal i el trasllado: Tors arcaic d'Apol·lo (del Rilke) esdevé Mobles barats d'Ikea. I la darrera frase de l'autor és "Has de canviar de vida", o més o menys, en funció de la traducció. Si a algú el diverteix aquest joc, ho celebro.

valoro aquesta sinceritat i capacitat de mirar al teu voltant i els teus sentiments i la manera tant planera com ho plasma en aquest poeme-anti-poeme. Molt , m'agrada

de realitat? un excés de realitat potser?, les sabates imitació de pell, el semàfor... dona sensació de brogit urbà i una mica fred i inhumà, potser tal i com és la ciutat, ni més ni menys. Al bell mig d'això, intentar dir un t'estimo, és gairebé una proesa.
Una proesa més o menys reeixida, voler fer d'aquesta estructura estranya, poema urbà, sense ínfules romàntiques, sense barroquisme.
M'agrada l'estil diferent, la gent que innova.

Potser no hauries de canviar, potser la resta hauria de canviar o potser acceptar-ho tot tal com ve i no canviar res, tan sols mirar-ho, i si ens és possible reflectir-ho en una cadena de mots mitjanament coherent!..

M'ha agradat llegir-te!

gypsy

fas un repas molt directe de om es "viu avui" viu entre cometes, anyoro la carn feta en la cuina de llenya , ... quan no havien telfs. inalambrics, ni cameres que et vigilen pel carrer, etc. SOC DEL (SEGLE PASSAD) ....

"De poc serveix
escriure poemes i enviar-los
per la línia telefònica si no sé fer
l'essencial."

Quina gran veritat!
M'agrada molt. Solament em sembla estrany la forma de poema, de "renglons curts". Fa més per una petita prosa.
Salut!

Un poema que diu moltes coses de cop sense abusar de formalismes, gens pretensiós i molt delicat. M'ha semblat escrit per algú que sent realment el que diu, una reflexió sincera