Mòbilworld or Mòbil·land

Es llevava, cada adolescent i cada pre-adolescent i cada post-adolescent i post i post i post i post i... Sonava la musiqueta que havien trigat hores en escollir i que canviarien en breu, no esdevingués monòtona i perquè en qüestió d'hores podrien triar entre mil sons nous que els despertaven totes i cadascuna de les malparides neurones-mirall.

Es dutxaven de missatges de bon dia amb una superficialitat que atipava com xococrispies ensucrats. Els tornaven. Una electricitat pessigollaire inundava les seves ànimes petites, connectades per cables de material coreà. Satisfacció pandèmica.

Gastaven cervell i certs dits de les mans de cara a la pantalla que encenia el cada dia.

De nit, quan la volta celest il·luminava amb els estels, regalava pau i xiuxiuejava la certesa d'una composició natural del ser...li era impossible -com havia estat a l'antigor més impol·luta- d' imbuir cap d'aquells sers d'un fer essencial, d'una evolució...dins el cosmos la Terra era un caos.