Mòbil

Un relat de: Àngels Blascoros

Em prenia un cafè a la terrassa de la cantonada de la feina. Era de bon matí i estava sol. A uns metres, asseguda en un banc, una noia molt bonica mantenia una conversa, per dir-ho d’alguna forma, a través del mòbil.

Els seus brams em permetien entendre el que deia. Insults, retrets, una mica de tot. De cop la vaig veure alçar-se i cridar-li a l’aparell, mentre se’l mirava. Una estrebada i el telèfon va volar pels aires. Vaig veure que l’adminicle s’amagava sota un munt de fulles, a uns bons cinc metres del banc. Ella plorava amb ràbia.

Em vaig aixecar. M’hi vaig apropar per preguntar-li si es trobava bé i vaig rebre la mirada aigualida d’uns ulls avellana, prou tristos per commoure’m. Em vaig oferir d’acompanyar-la a fer un cafè, i ella va acceptar.

El mòbil va sonar i la noia es va inquietar, no sabia on era. Vaig anar fins el munt de brossa, i el vaig treure de sota la fullaraca. Encara sonava.

Ella se’l va mirar, va prémer el botó vermell. Jo vaig trucar a la feina i vaig dir que tenia afers personals, que aquell matí no aniria a treballar.

Va desconnectar el telèfon i se’l va posar a la butxaca. Ens van mirar i li vaig albirar un somrís. Començava un nou dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àngels Blascoros

Àngels Blascoros

13 Relats

5 Comentaris

3413 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primer vaig aprendre a parlar, després a caminar i tot seguit a escriure. No ho he deixat mai. Pura passió. Em declaro culpable de no haver-li dedicat prou temps. Ara, tracto de compensar-ho. Deixaré que, millor o pitjor, les meves paraules ho demostrin.