Mitjans de transport [4] Qui no té memòria ha de caminar

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Jan Gim baixava les escales molt content, anava a fer la seva caminada diària i acabava d’escriure un relat del qual estava força satisfet. En arribar a la primera cantonada, es trobà l’Emili, un amic que era un dels seus lectors més aferrissats.

—Hola, Jan, bon dia. Has escrit alguna cosa últimament?
—Doncs sí. He acabat un conte del qual estic més que satisfet.
—De què tracta?
—Veuràs, parla d’un personatge que sempre ha estat un xic despistat; de petit, si la seva mare l’enviava a comprar, tot i portar una llista sempre havia de tornar a la botiga perquè es descuidava alguna cosa. Quan anava a l’escola, es deixava els deures o alguna llibreta al col•legi o a casa seva i és clar, havia de fer un viatge tot xino-xano per recuperar l’objecte oblidat.
—Més que xino-xano ho devia fer a corre-cuita...
—Sí! Tens raó, més aviat havia de córrer.
—Continua, continua...
—Després, de més gran, la quantitat de vegades que sortint de la feina havia de tornar enrere perquè s’oblidava alguna cosa... Quan va fer la “mili” després de la instrucció mirava d’escapar-se del quarter i molt sovint en arribar a la parada del “metro” o de l’autobús s’adonava que encara portava el fusell...
—Home! Vols dir que no exageres?
—Potser sí... però és que d’aquesta manera fa més gràcia, no?
—Si tu ho dius... Però continua.
—Quan es va casar el seu germà gran, ell que era el padrí de bodes va haver de sortir esperitat de l’església perquè s’havia descuidat els anells.
Ara bé, la situació més graciosa és l’última, és espaterrant.
—Doncs au! Explica, explica.
—Ja veuràs, el personatge es troba... es troba...
—Va, digues. Estic impacient.
—Tal com et deia, el personatge es troba... es troba... Perdona, Emili, espera una mica que pujo a casa i agafo el conte. És que... és que ara no recordo el final.

——————
Escrit el dimecres 15 de febrer de 2017. La Pilar Campmany i Piqué, el mateix dia l’ha revisat. Gràcies!

Comentaris

  • A veure si em poso al dia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-04-2017

    Fa un parell de mesos que he anat més de bòlit que de costum i tenia abandonat aquest estimat racó de RC.
    A veure si em poso al dia. De moment, començo llegint els teus relats, Jan.

  • Ai la memòria...[Ofensiu]
    brins | 28-02-2017 | Valoració: 10

    Un personatge força despistat, un amic fidel i un tret bastant quotidià a la vida, la falta de memòria, t'han permès crear una original i boníssima història. Felicitats, Joan, per la teva creativitat!

    Pilar

  • Ai, el final[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2017 | Valoració: 10


    En Jam Gim estava molt content, per què no? El relat li havia sortit rodó i tenia ganes de compartir la seva alegria o felicitat. Però la seva mala memòria és capaç d'escapçar un final rodó. Oh! explica tantes anècdotes de la seva mala memòria que passa el que era lògic que passés.

    Un relat en forma de diàleg que llisca suau fins... un final sorprenent que et fa somriure. Un relat molt ben escrit amb un humor molt fi.

    Petons,

    Materile

  • Ostres, quin riure![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Així que l'autor i el personatge són la mateixa persona? Això està molt bé, lo millor és escriure sobre si mateix perquè hom és l'individu més conegut. I no et cal trencar el cap inventant coses noves ni circumstàncies desconegudes. Però vigila la memòria, no sigui que no te'n recordis qui ets.

    Segueix el consell de l'Aleix: cues que pansa i també un cordill al dit, jijiji.

  • Cues de pansa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2017 | Valoració: 10

    No diuen que les cues de pansa ajuden a recuperar la memòria? Doncs dóna-li un grapadet a en Gim Jan (magnífica versió de'n Xino Xano). Joan, ets el rei de la proximitat! Una forta abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnific Joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

97 Relats

1060 Comentaris

109861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.