Mitjanit

Un relat de: Filalici

Mitjanit a la muntanya del batec del drac. És lluna plena i els matolls de l'argent llueixen la seva brillantor licantropa. Enmig, procurant arraulir-se entre la vegetació i les pedres, una silueta aliena al paisatge espera i aspira el flaire nocturn, tot esperant el senyal.

Mitjanit. L'hora sagrada. L'hora de la reverència i l'hora del perill. La Jussiana, amb el seu ceptre a la mà, espera la seva hora. El darrer obstacle del seu camí cap a la vida adulta, el moment en què s'acaba l'aprenentatge, i qui sap si també s'acaba la vida. Ella somia que sigui l'inici de les seves aventures de debò, les que sempre ha desitjat. És per això que s'ho juga tot, tal com s'ha fet sempre.

Mitjanit. En una nit freda de ple estiu amb lluna plena, les úniques en què els homes llop no oloren. La única, per tant, propícia. El batec del cor és suau, però a la seva oïda és com una processó de tambors en el silenci nocturn. Respira molt a fons, no convé gens ni mica que la vall la senti. Podria ser la fi. Escolta amb molta atenció, parant les dues orelles. Sí, comença a sentir-se un murmuri, soroll de roca que s'esberla. La muntanya es desperta.

Mitjanit d'estiu de lluna plena. Mitjanit que dóna nom a la muntanya, mitjanit en què el batec del drac desperta en la pedra. Els matolls d'argent brillen, la pedra tremola i s'esberla, la Jussiana es posa alerta. Un punt brillant s'il·lumina! És l'estel daurat, que s'ha llevat en la pedra. La cova del drac es disposa a obrir-se. Arriba l'hora en què es decideix el fat, aviat serà mort o vida.

Mitjanit a d'estiu del drac de roca. S'obre la porta amagada, surt la criatura adormida. Jussiana corre vers el seu fat, branda el ceptre vers l'animal i crida en sincronia amb ell, el xiscle esgarrifós de veus unides esquerda la nit de la vall. A la vora, tres udols ben penetrants, els homes llops ja l'han trobada. Ara sí que el temps s'acaba. De la gran boca de pedra en surt una flama, l'atura amb el ceptre que s'encén argentat, i li creix un nou pelatge. Salten els licantrops a la caça del sopar, però el seu udol ja ha fet tard.

Mitjanit a la muntanya del batec del drac. Mitjanit de lluna plena, i davant d'ella, una silueta negra talla l'aire d'argent, enfilada en una escombra. La Jussiana ja s'ha envolat, la seva nova vida ja comença.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Filalici

Filalici

125 Relats

134 Comentaris

84830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.

Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.

També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus



R en Cadena

"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")