Cercador
Mitja volta.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
M'agraden les arrels dels arbres damunt l'herba
que permeten de seure mes alt, de recolzar.
M'agraden els boscos salvatges i els prats
per a reposar.
Les formes familiars de la vida, ho son per que
les hem modelat.
A una certa edat el món ens retorna les formes
que hem anat treballant.
Fins i tot la gent sembla, que tota ja ens és
coneguda, quatre arbres, quatre bèsties,
quatre cares, quatre alçades, quatre veus,
quatre hores que dues ja les hem passat.
Els desitjos es materialitzen; per be, o per mal.
Comentaris
-
Moltes...[Ofensiu]AVERROIS | 28-09-2014 | Valoració: 10
...vegades he pensat si el món no és una repetició de persones i paissatges com en un videojoc "un pensament una mica xiulat" Cares que moltes vegades, com tu dius et sonen i no saps perquè. Paissatges que no has vist mai i que t'hi sens còmode, com familiar. Però crec que el que passa és que quan més vius més et sembla coneixer el que t'envolta. Encara que si ho mires bé et donen moltes sorpreses. Cada dia és un dia nou i tu cada dia ets una mica més savi.
Una abraçada. -
Els arbres arrelats[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 28-09-2014 | Valoració: 10
Malgrat que el vosc sigui el mateix, xsempre té matisos. Ahir, caminant pels camins de la Font Groga, a Collserola, constatava el bosc diferent: una branca grinyolava i jo havia pensat que era un ocellot. Un racó amagat oferia quatre palmeres resseques en un amagatall humit. Unes arrels de pi grandiós dificultaven el pas pel camí abans planer. Sempre hi ha novetats i la profunditat del bosc és canviable. Una abraçada, amic pensador.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428486 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com