Mitges parts

Un relat de: elisheba

Aquí, assegudes,
trencant miralls -ideals-,
buscant retalls, de vides,
enmig de clars-obscurs,
buscant un camí,
un sol horari que ens unifiqui
enmig de la nit;
només queden les petjades,
d'entre la sorra.
El vent se les endú.

Només buscant un jo,
perdut en un mar de mil onades,
i estrelles de porcellana,
com el blanc verge de la neu.
Què hi ha de cert?
si cadascú pensa diferent?
si tot són mirades noves?
I el transparent és un color?

Quantes preguntes tan clares!
com quan et mira algú que estimes.
El desencís vola per l'aire,
però, l'aire és un sentiment?
si és així jo em deixaré endur pel vent..

I corro, avall
que fa baixada,
i res més.
Ara comença el dia.

Comentaris

  • Eiii!![Ofensiu]
    Helea | 23-03-2005 | Valoració: 9

    Un poema molt maco, sensacions del moment, enhorabona a les dos; la vida esta plena de desencís però com sempre hi haurà el demà que ens torna l'alegria.
    Una abraçada!!!!

l´Autor

elisheba

7 Relats

47 Comentaris

23103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
ESCRIURE UN CURRÍCULUM


Què cal fer?
Cal omplir una instància,
i, a la instància, afegir-hi un currículum.

Sense tenir en compte la durada de la vida,
el currículum convindrà que sigui breu.

Cal tenir present la brevetat i la tria dels fets.
La conversió dels paisatges en adreces
i dels records volubles en dates immutables.

De tots els amors basta el de casats,
i dels fills, solament els legítims.

Importa més qui et coneix que a qui coneixes.
De viatges, només si són a l'estranger.
La pertinença "a què",
però sense dir-ne el "perquè".
Els guardons, sense explicar-ne els motius.

Escriu com si mai no haguessis
parlat amb tu mateix,
i t'haguessis vist de lluny, passant pel carrer.

Omet amb un silenci els gossos, els gats, els ocells, les antigalles entranyables, els amics i els somnis.

Compta més el preu que la vàlua
i més el títol que el contingut.
Compta més el número de la sabata
que cap on va quell a qui segueixes.
Posa-hi una foto amb l'orella descoberta.
L'important és la forma, no pas allò que sent.
I què sent?
El soroll de les màquines que esmicolen el paper.




(De l'antologia "Vista amb un gra de sorra", de Wislawa Szymborska)