MITGER, el dropo

Un relat de: Sebastià Climent

No sabia quina era la seva funció, ni si en tenia cap d’específica assignada, cosa que, en tot cas, desconeixia. La resta de dits, companys seus, també ho ignoraven. A l’estar situat ben bé al centre, entremig de l’índex i del polze per un costat i de l’anul•lar i el petit per l’altre, no li quedava més remei que moure’s al ritme que marcaven els demés, sense aportar cap mena d’iniciativa. Sempre anava a remolc.

Però això ja li estava bé i no se’n feia cap problema. I per què se n’hauria de preocupar? Estava d’acord amb la dita: “Feina fuig, mandra no em deixis.”

La seva posició central feia que no es decantés ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra. Hi estava prou còmode sense pronunciar-se en cap sentit i així ningú li podria retreure res. Creia que al no decantar-se per cap opció, assolia el perfecte equilibri. Anava totalment errat. Els que, com ell, adopten aquesta actitud a la vida, no fan altra cosa que palesar la seva covarda mediocritat, la seva ambigüitat i la por a definir-se.

Els altres dits no li tenien estima però hi havien de conviure. No podien fer res més que expressar-li menyspreu i per això, al referir-se a ell, li deien el dropo perquè defugia el treball de pensar, decidir i actuar.

D’entrada no tenia una funció específica assignada, però al ser el dit que sobresortia de la resta i al fet d’estar al mig, l’home va pensar que era l’indicat per fer un gest amb un significat inequívocament expressiu de disconformitat amb algú o d’engegar-lo a fer punyetes o d’enviar-lo a la merda o, també, que li fiquessin pel forat per on aquesta surt o amb unes connotacions de caire més sexual. Ell, llavors, se sentia important perquè tot els altres estaven doblegats sota seu i encara sobresortia més.

Però, en definitiva, és com tantes persones que hi ha a la nostra societat, un element amorf dins la massa arrossegada i dirigida per qui sap qui i per qui sap que....

Comentaris

  • Em sona a política[Ofensiu]
    Jam Malson | 17-11-2018

    Tot relat té desenes, centenars o potser milers d'interpretacions. Segurament, una per cap.

    En el meu cas, el missatge del teu relat em sona a política. I sobre aquesta base, te'l comento amb la següent reflexió: "Hi ha partits polítics que diuen ocupar l'espai de centre. Però quan governen, les seves polítiques són plenes d'extrems."

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: