Misteri

Gràcies Atlantis, per la teua visita i el teu amable comentari, on m'expliques molt bé que he compost aquests tankes amb molta il.lusió. Sí, em va molt l'estil d'espiritualitat. La tanka de:
És el meu llavi
que llepa cada raig,
de dolçor intens,
benaurats fins al cel
per a la eternitat.
He intentat fer una bona metàfora sobre el raigs del sol, com si estiguera "llepant-los".
Gracies per tot i una abraçada.
Saluts i cuida't.

Tots ens amaguem interiorment quan no trobem allò que cerquem. I si el que cerquem són paraules i no les trobem, ens empetitim. M’ha encantat! Una forta abraçada.
Aleix

Sovint se sent aquesta necessitat de fer-se petit, de viure com un arbust, sense pensar, només sentint la vida.
M'agrada aquesta materialitat amb què descrius sensacions, com si tinguessis branques, com un matoll a la lluna.

Gràcies PERLA i Nil per passar pel meu poema.Un poema escrit a partir d'una sensació i no pas d'un raonament. Una sensació que se sembla bastant al que tu sospites, Nil.

Mai heu tingut ganes de amargar-vos i fugir?

Bona calor.

Abraçades als dos.

Per al profà el teu poema és un misteri..., però endinsant-se en el silenci i respirar lentament hom hi copsa una necessitat de recloure's, de passar desapercebut, d'aïllar-se per, en acabat, retrobar-se amb un mateix i emergir més joiós que mai!. Bon acabament d'estiu, Nil.

És exacte o no és exacte, el misteri? Copse o no copse el mateix misteri? És que, és un misteri... !! veritat...?
Saluts i cuida't