Misteri

Un relat de: Atlantis
Misteri

M’he pintat de negre i m’he amagat
entortolligant les meves branques
- els cinc braços i les quatre cames-
arraulida sota un matoll de calfreds.

Allà resto quieta
sense contar ni versos ni adjectius
i dibuixo la distància precisa
damunt la ingravidesa de la pell de la lluna.

M’hi quedaré fins que s’alci l’albada
perquè aleshores sé que haig de trobar
el misteri de la meva in-
exactitud.

Comentaris

  • Un matoll a la lluna[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-08-2020

    Sovint se sent aquesta necessitat de fer-se petit, de viure com un arbust, sense pensar, només sentint la vida.
    M'agrada aquesta materialitat amb què descrius sensacions, com si tinguessis branques, com un matoll a la lluna.

  • misteri, on, com quan[Ofensiu]
    Atlantis | 04-08-2020

    Gràcies PERLA i Nil per passar pel meu poema.Un poema escrit a partir d'una sensació i no pas d'un raonament. Una sensació que se sembla bastant al que tu sospites, Nil.

    Mai heu tingut ganes de amargar-vos i fugir?

    Bona calor.

    Abraçades als dos.

  • Recloure's[Ofensiu]
    Nil | 04-08-2020 | Valoració: 10

    Per al profà el teu poema és un misteri..., però endinsant-se en el silenci i respirar lentament hom hi copsa una necessitat de recloure's, de passar desapercebut, d'aïllar-se per, en acabat, retrobar-se amb un mateix i emergir més joiós que mai!. Bon acabament d'estiu, Nil.

  • Inexactitud[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-07-2020 | Valoració: 10


    És exacte o no és exacte, el misteri? Copse o no copse el mateix misteri? És que, és un misteri... !! veritat...?
    Saluts i cuida't

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: