Misteri a Gatalònia

MISTERI A GATALÒNIA
Un cas de Liuja Tascó

Soc Liuja Tascó, investigadora privada al Planeta de les Eternes Rondalles. Us vull explicar un dels meus casos, esdevingut en ésser cridada amb urgència a la RGO, fa algun temps. Això de RGO és un nom modern ja que l'antic era GATALÒNIA. Es tracta d'una ciutat-estat acuradament urbanitzada, amb bonics carrers i botigues d'aparadors brillants i ben assortits. Feia poc que hi havia hagut eleccions i a les parets encara s'hi podien veure fotografies dels candidats i rètols de propaganda. La vencedora havia estat Gatabella Gatzara, partidària dels drets de les gates i de la defensa dels éssers vius, ratolins inclosos.


Pep gatell i gatellada
Ratolí cada dia, per a tots. Cap gat sense feina.

ROC GATINADA
La gran GATALÒNIA!!! La GATALÒNIA del futur!!! La RGO al capdamunt de les Repúbliques Animals!!! Organitzem les Gatolimpíades del futur.


TON GATOSA
Tot de color de rosa!!! Un poeta al Govern!!!


GATABELLA GATZARA
La candidata de tots i totes, gats gates. Pels drets de les gates!!! Protecció als ratolins!!! Els ratolins també són éssers intel·ligents!!! Per una GATALÒNIA a la mida dels gats, més humana, més responsable. Per a la llibertat de les gates i per a la igualtat de totes les bèsties…


La Casa de la Vila era a la Plaça del Gat d'Angora. Al balcó hi onejava la senyera de Gatalònia, una branca de gatosa damunt d'un fons platejat. El gatbidell que era a la porta va mirar el rellotge, va consultar unes notes i em va fer entrar. Gatabella ja m'esperava. Gatabella Gatzara era una gata de dos colors, negra i rossa, amable. Seia darrera d'una taula plena de papers i ordinadors. Allà em va fer cinc cèntims de la qüestió:

-He basat la meva campanya en la defensa dels drets de les gates i dels oprimits, com ara els ratolins. Encara hi ha molt marrameumasclismes gatosos. Els gats mascles ocupen els millors llocs a les feines i les gates ens hem de limitar a treballs subalterns, i a tenir cura de les nombroses cries que els parts freqüents ens forneixen. Defenso també els drets dels ratolins, proposo una alimentació basada en preparats proteínics i productes vegetals, sostenible si frenem el creixement demogràfic actual. El creixement de Gatalònia ha de tenir uns límits raonables. Però tinc molts enemics polítics. M'acaben de comunicar quelcom molt greu: als laboratoris municipals han desaparegut les fòrmules dels nous preparats alimentaris sense carn de ratolí. Creiem que hi ha implicats alguns dels candidats de l'oposició. Tot va passar, segons sembla, el dia del meu nomenament. Van anar a visitar els laboratoris en Gatell, en Gatosa i en Gatinada. Després de la visita, les fórmules havien desaparegut.

Gatabella va pitxar un botonet i es va presentar un gat de grans bigotis, amb bata blanca.

-Aquest és el doctor Gatinot, el cap dels laboratoris municipals. Potser ell pot recordar alguna cosa sobre la visita...

El doctor Gatinot es va treure un bloc de la butxaca i va explicar:
-Tinc una còpia del diari de la visita. El llegiré. Potser vostè hi sabrà veure alguna cosa:

El matí del dia gattres de gatagost de milnougatacents, la nova governadora, senyora Gatabella Gatzara i Puiggatellic va visitar els laboratoris, per tal de mostrar a tots els candidats les noves perspectives alimentàries, orientades a la progressiva desaparició de la cacera de ratolins. Primer van entrar al despatx, on el doctor Gatinot va ensenyar als candidats les fòrmules. A continuació van visitar les intal·lacions. En percebre l'olor dels condiments, el senyor Gatell es va marejar i va haver d'anar a estirar-se una mica a la infermeria. El senyor Gatosa va improvisar uns versos a la tècnica alimentària del futur:

Oh, tècnica, que en tot poses el nas/ més pacífics i nobles ens faràs/ deixarem lliure el pobre ratolí/ i menjarem galetes de comí…

El senyor Gatinada va mostrar el seu interès pel muntatge de les cadenes de producció de pastissos vegetals a base de llavors de gatsaule, gatolins, gatells i gatoses. A l'hora de dinar, el senyor Gatell es va reunir amb els altres i va elogiar al qualitat del menú, tot ell preparat a base dels nous productes gàctics. L'ambient fou cordial i distès.

-Jo diria que va ser… -vaig fer, tímidament.

-Ai, no em digui que va ser en Gatosa -va fer Gatabella, amoïnada. -Sàpiga que som promesos i hem firmat un pacte per al govern de la Casa de la Vila. En Gatell i en Gatinada tampoc no els crec capaços d'una cosa així. Tenen diners, posició. En Gatinada és un geni de les finances i en Gatell és l'amo dels Supermergats La Gata Estalviadora

De seguida ho vaig veure clar. En Gatell, amb l'excusa del mareig, era l'únic que havia tingut ocasió d'esmunyir-se cap al despatx. Una de les bases dels Supermergats eren els congelats de ratolí i amb les noves idees de Gatabella el seu negoci perillava. De tota manera, parlant els gats s'entenen, i Gatell, convicte i confès, va acabar per comprendre que aquella era una campanya a llarg termini que permetia la reconversió futura dels Supermergats si és que, al capdavall, s'aconseguia fer dels gats de Gatalònia uns consumidors convençuts de pastissos sintètics i vegetals.

La solució ràpida del gatproblema va fer que el meu prestigi com a investigadora assolís l'excel·lència.