Missió sagrada

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Missió sagrada


No negues la teva missió. Això si, és un pecat.

Vaig intentar negar-ne la meva i vaig patir com el profeta Jonàs. Et recordes d'aquest profeta? Ell tenia una missió i no va voler complir-la. Es va acabar empassat, mòlt, mastegat. És així que ens sentim quan neguem el nostre destí.

Enfronta la teva missió així que la descobreixis. No t'il·lusiones, les missions no són fàcils. No podràs joguinejar amb ells desafius que es van sorgint davant dels ulls. Sovint són cosa per adults, no per a nens. Tu no ets més un nen...recorda-te'n!

És pecat negar la teva missió. I els pecats es paguen patint les seves conseqüències. I saps perquè?... Perquè patim tant pel pecat de negació de una missió? Perquè tota missió és una missió d'amor. Quan negues la missió, negues l'amor. I què hi ha pitjor que negar l'amor? I perquè és una missió d'amor, no significa que sigui fàcil, lleu, ràpid, indolor. No... Però jo t'asseguro: és vida! La teva missió és vida. És vida per a tu i per a algú. I quan t'adones que tu portes vida la teva vida guanyarà un nou sentit.

Quan jo vaig negar la meva missió, vaig patir ràbia i indignació perquè no volia estar en aquella situació, volia la meva vida normal i corrent exactament com jo vaig somniar. Des de lluny podia escoltar les riallades del destí...

Vaig negar la meva missió per tres vegades. En la tercera m'he adonat de que no era només una coincidència d'esdeveniments. Hi havia una raó massa forta perquè les mateixes coses passessin. Em van dir que era jo que queia en els mateixos errors, que era tossuda, orgullosa...si, si...tenien raó, però era perquè no volia lliurar-me. No volia veure. No volia acceptar que cap de les coses no són com nosaltres desitgem. La vida és lliure per donar-te el que ella vulgui.

Quan jo vaig reconèixer el misteri, tot va canviar. Jo vaig canviar. Vaig partir menys, vaig tenir més alegria, vaig tenir més raons per viure, vaig acceptar la missió, vaig rebre el perdó per el meu pecat...vaig tenir, per fi, l'amor.


Maria Pilar Arantes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: