missatge guardat

Després de rellegir més de 10 vegades el meu propi missatge i veure inútils les meves constants decisives de dir-te un mot, he decidit guardar-lo per a la posteritat i que mori tancat en la seva pròpia renaixença.
Diu així:

Soc "gafe" i ho se, la noia per la que donaria mes que la meva vida s'allunya cada vegada mes de mi, per molt que senti o deixi de sentir; no marxaré fora com tenia previst durant 7 dies de vacances, depenc com tan enganxifos soc dels meus per a no sentir-me allunyat.

Pots creure que son les 2 del mati i sota la pluja jugo amb el petit monigot que ha sortit de l'ou kinder que m'ha regalat la nostre companya??
He tingut la noia que mes m'agrada, per la que mes he deixat sentir i volar, be...t'he tingut davant i com un desesperat m'he posat a escriure't algo que per por o per un nose dels meus no t'he sabut entregar. Però en realitat em moria de ganes de donar-te un peto, el peto d ela teva vida, aquell que com les cursis diuen et faci aixecar el peu de terra.

Sona la cançó que mata la meva esperança i pensament, em mata per no viure ni deixar viure. Vaig entonat... un parell de cubates ben barrejats i les mitges que duies han fet la resta, deixaven córrer la imaginació.

M'has posat a to, em llençaria a sobre teu de no esser per principis, he somniat tants...cos a cos que tinc cada minut d'aquell dia en ment. No sóc tan simple com un POLVO sinó que busco el punt S, s del teu nom, del que ets, del que sents...

Perdona'm estic borratxo...d'alcohol i d'amor no correspos.


Annex: text escrit mentre et tenia davant:

En un moment donat perds allò que per a tu era algo mes que realitat, vols marxar però veus lluny la llunyania. Saps que tard o dora t'hi hauràs d'enfrontar però cerques el moment per poder defugir de les teves paraules.

L'alcohol et crema però mes el veure que res tornarà enrere i que tota opció que tenies queda reduïda a poc menys que cendres que cremen entorn una petita mà que atorga al sentir.

Aquella cançó que va fer unir 2 cossos en un moment en que les ments voleiaven trencant el gel que uns ulls emmarcaven ( creen) envers un entorn determinat....

Què és voler??, ara no és poder, sinó diga'm que faig escrivint paraules que no et puc expressar amb un petó, diga'm perquè no puc estar en el meu somni, diga'm perquè no puc acariciar-te, diga'm perquè no estem on va començar tot? Diga'm perquè la màgia entre 2 persones s'esvaeix?