MISÈRIES

Un relat de: Materile

Ja feia mesos que la Pati havia de fer miracles per aconseguir posar un plat a taula. Era a la cuina, davant de la cassola buida i la tapadora sobre els fogons que esperaven alguna cosa per coure; una ampolla d’oli també esperava el seu torn… Va obrir la nevera, tot i que no li calia, i dues llàgrimes enceses li van rodolar per les galtes; la seva pell encara jove bullia de ràbia, de desesperació. Va mirar el rellotge maquinalment, i va pensar que potser avui el seu marit tindria sort i portaria diners per poder anar a comprar. Ja començava a ser tard i el nen havia d’anar a la guarderia. Era a l’eixida, jugant i rosegant papers per calmar la gana que li burxava l’estómac. Li va donar l’únic rosegó de pa que li quedava. Avui, ella tampoc dinaria.

El soroll d’una clau la va fer reaccionar. Va córrer cap a la porta, era el seu marit. Amb fredor li va preguntar:
--Portes diners? Encara he d’anar a comprar, no em queda res…
--No –li va respondre el marit--, avui tampoc he tingut sort.
--Així, què creus que he de fer? Segur que tampoc has anat a treballar, oi?
--No et posis així, Pati…
--Vés-te’n i no tornis fins que portis diners. Trucaré a la meva mare perquè vingui a viure aquí i pugui ajudar-me una mica. Jo, buscaré alguna cosa; i tu vés amb la teva o enfonsa’t amb la teva misèria!
--Pati, Pati...! Et juro que trobaré alguna cosa.

La dona anà a l’habitació i agafà una bossa de viatge i, amb llàgrimes als ulls, l’omplí amb les coses de l’Arnau. La deixà a la porta de sortida i el cridà, amb un gest li indicà que sortís de casa.

Un cop de porta desvetllà l’atenció del petit que ho deixà tot i anà cap a la mare.
--On és el papa?
--Ha anat a treballar.
--Ja no tindrem més problemes, fill; no pateixis més, i no haurem de deixar la casa.

La seva mare no va trigar en arribar. Li ho va explicar tot i se n’anà a buscar feina.
El botiguer del costat de casa ja l’esperava amb un somriure de complicitat.”No corris, no tinc tanta feina...”.

Comentaris

  • Això mateix, misèries[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2018 | Valoració: 10

    Renoi, quin seguit de misèries, quin final més miserable! Però és que la realitat és així de dura i miserable. Tothom fa el que pot per tirar endavant, i si la protagonista s'ha de liar miserablement amb el botiguer, endavant. La gana és una realitat tan dura que cal fer el que sigui per menjar. Felicitats Maria Teresa per descriure tan bé aquest món cada cop més visible, miserable i real. Una abraçada.

    Aleix

  • Trista decisió[Ofensiu]
    brins | 23-05-2018 | Valoració: 10

    Ens descrius molt bé una situació molt trista,Maria Teresa, la manca d'ingressos pot destruir fàcilment una relació familiar.Pel que expliques, dedueixo que l'amor ja ha desaparegut i que la dona fa temps que cerca el botiguer per poder trobar consol econòmic i afectiu.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Trista decisió[Ofensiu]
    brins | 23-05-2018 | Valoració: 10

    Ens descrius molt bé una situació molt trista,Maria Teresa, la manca d'ingressos pot destruir fàcilment una relació familiar.Pel que expliques, dedueixo que l'amor ja ha desaparegut i que la dona fa temps que cerca el botiguer per poder trobar consol econòmic i afectiu.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Sempre he dit...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Sempre he dit que sóc un mal lector, necessito que la redacció sigui ben neta i clara. En aquest cas trobo que en quatre paraules ens mostres una trista situació familiar... però el final, al igual que en kefas, l'intueixo sense veure'l prou clar, se m'escapa...
    —Joan—

  • Molt bo [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-05-2018 | Valoració: 10

    M’ agrada molt com escrius, i m’ agrada tambe em valoris.,però jo no en se ni la meitat

  • El final no l'entenc[Ofensiu]
    kefas | 18-05-2018

    Un relat del malson que viuen i, en el decurs de la història, han viscut moltes famílies. La diferència està en que ara els filmen i no podem al•legar ignorància.

    Això ho entenc. El que no, la complicitat del (pèrfid?) botiger.

  • Trista misèria![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-05-2018

    Costa mantenir una relació de parella quan l'economia familiar no rutlla. Una història trista a la que has volgut donar un desenllaç amb una mica de llum. Tot i que no deixa de ser trist.
    Fins al proper curs relataire Materile!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: