Misèria

Un relat de: Bonhomia

Tanquem els ulls
quan el sol brilla.
Ens quedem muts
quan contaminen.

Gent maltractada
a cops de martell,
a cops de porra,
amb fulles d'espasa.

Tortura contínua
a la foscor de les cavernes.
El cos humà
es pot comprar i es pot vendre.
És veritablement trist.

Però què sentim?
amb l'escalfor...
amb les pantalles...
amb internet...
amb la superficialitat
de converses absurdes
que moren aquí.

I moren allí;
de dolor, de gana,
de malalties ignorades,
i l'esperança d'un tros de pa,
i l'ansietat per mullar la boca amb aigua.

Només els donem misèria.

Comentaris

  • Melcior | 03-11-2007 | Valoració: 10

    això és així , misèria ets , misèria faràs ,i en misèria et convertiràs , i nosaltres som cèlules diminutes d' aquesta misèria .
    Però , endavant! sempre .

  • gypsy | 18-10-2007 | Valoració: 10

    misèria, sí, la nostra per ser espectadors del horror i restar impassibles. En el fons, hi ha quelcom malèfic dins nostre pel fet d'ignorar als que pateixen.

    Gràcies per escriure'l, això ja és una denúncia que ens assenyala a tots!.

  • sensible[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 9

    al món

  • Directe[Ofensiu]
    franz appa | 01-10-2007

    I sensible, un poema combatiu i sincer. Uf! Que almenys no ens autoenganyem amb la nostra piadosa moixiganga habitual.
    Salutacions

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.