Misèria artificial

M'ha agradat molt. Fàcil lectura i de fàcil adaptació. M'hi he trobat jo mateix. Merci.

ja sé i per pròpia experiència que la vida, a voltes, sembla feta d'aquesta misèria artificial de la qual em parles en el teu relat. Jo com tu (no sé si perquè penso massa o perquè per culpa de la meva malaltia que ha aniquilat molts anys de la meva vida...), també m'enfronto quasibé cada dia amb pensaments d'aquest tipus. Sembla que de vegades no ens en poguem sortir de les coses. Sé que potser no et servirà de massa consol, però penso que si jo he pogut anar trampejant tot el què m'ha anat passat i al final he aconseguit somriure i ser una mica més feliç, tu també pots fer-ho. N'estic completament segura, perquè tot i que el teu relat corpèn per la intensitat en la qual fas arribar la teva desesperació, l'acabes amb una porta oberta a l'esperança, i cito literalment:"M¡agradaria tenir una màscara de felicitat per sortir al carrer i comprendre per què hem trobo així. No tinc força per buscar-la, però l'espero..." Jo crec que aquesta esperança et farà arribar la força, i de la força, en vindrà tota la resta.
Només et puc recomenar (almenys a mi em va anar bé), que no et tanquis massa en tu mateix, que t'obris i et deixis ajudar, tot i que tu has de ser el qui s'ha d'ajudar més (perdona pel to paternalista d'aquesta frase...res més lluny de la meva intenció)

Una forta abraçada i cuida't moltíssimmm!!!