Cercador
MIRO I EM MIREN
Un relat de: Joan G. PonsNotem i sentim la força de la mirada. La nostra i la dels altres.
Percepció conscient de que som mirats... ho notem ? Quan dialoguem.... Què sentim ?
Gaudim lliurement de mirar coses i persones.
Hi ha missatges més o menys conscients en les mirades que donem i que rebem.
Les mirades parlen... transmeten... acompanyen... comuniquem. Hi ha una certa força comunicativa.
Certes mirades intenten dominar, controlar, situacions de relació. Atenció !!!
Mirar amb llibertat, sense analitzar.
Miro i potser torno a mirar... què m’aporta ? entreteniment ?
Un exercici interesant és MIRAR CARES DE LA GENT i les seves expressions. Tota una escola d’expressió corporal enriquidora, encara que no tinguem relació amb aquestes cares.
Puc mirar a tothom i afegeixo amb respecte i amor. Evitar les mirades que puguin molestar a les altres persones.
Les NO MIRADES..... o MIRADES AMB INTENCIÓ....
- Ulls baixos.... no miren l’entorn.... com una escapatòria.
- Ulls distrets... no miren res... ni a ningú...
- Ulls despistats... no aguanten les mirades,,,
Hi ha més... però són mirades escapatòries, com fugitives... inhibides... desconnecten....
- Ulls amb “ulleres de sol”
- “Mirades interrogants”
- “Mirades amb un to amenaçador”
- “Mirades d’autosuficiencia”
Que mirem un pèl distrets ? Però també és mirar.
En les Mirades enviades i/o rebudes insisteixo, hi ha comunicació. Som sensibles i notem quelcom a les mirades.
------------------------------------------------------------------------------
Comentaris
-
coincidim[Ofensiu]Joan G. Pons | 02-12-2016
O.k.
-
Comunicació[Ofensiu]Soleilsi | 02-12-2016 | Valoració: 10
Efectivament tot parla.
Sí senyor, una bona font de comunicació.