MIRO I EM MIREN

Un relat de: Joan G. Pons

Notem i sentim la força de la mirada. La nostra i la dels altres.
Percepció conscient de que som mirats... ho notem ? Quan dialoguem.... Què sentim ?

Gaudim lliurement de mirar coses i persones.

Hi ha missatges més o menys conscients en les mirades que donem i que rebem.

Les mirades parlen... transmeten... acompanyen... comuniquem. Hi ha una certa força comunicativa.
Certes mirades intenten dominar, controlar, situacions de relació. Atenció !!!

Mirar amb llibertat, sense analitzar.

Miro i potser torno a mirar... què m’aporta ? entreteniment ?

Un exercici interesant és MIRAR CARES DE LA GENT i les seves expressions. Tota una escola d’expressió corporal enriquidora, encara que no tinguem relació amb aquestes cares.

Puc mirar a tothom i afegeixo amb respecte i amor. Evitar les mirades que puguin molestar a les altres persones.

Les NO MIRADES..... o MIRADES AMB INTENCIÓ....

- Ulls baixos.... no miren l’entorn.... com una escapatòria.
- Ulls distrets... no miren res... ni a ningú...
- Ulls despistats... no aguanten les mirades,,,
Hi ha més... però són mirades escapatòries, com fugitives... inhibides... desconnecten....
- Ulls amb “ulleres de sol”
- “Mirades interrogants”
- “Mirades amb un to amenaçador”
- “Mirades d’autosuficiencia”

Que mirem un pèl distrets ? Però també és mirar.

En les Mirades enviades i/o rebudes insisteixo, hi ha comunicació. Som sensibles i notem quelcom a les mirades.

------------------------------------------------------------------------------

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: