Cercador

Llista categories

Mireu, ara que no el tinc...

Un relat de: Eulàlia

Odalric, quins vespres més bonics...
Hores de paraules marejades de somriures blaus
mirallets lluents que només jo podia veure,
entre les teves dents i els teus llavis suaus.

Saps, t'enyoro moltíssim...
a tu i als moments junts, d'una dolçor inexplicable i rara.
A les converses irrellevants però plenes
Plenes d'un erotisme reblert d'esperances, però ara...

Ara, això no pot ser veritat
Fujo de mi bruscament, quan hi penso, i se m'enfaden
el cor i el cap.
Necessito un altre dels teus somriures i sentir-te d'aprop, així juntets, de costat.
Perquè , Odalric, t'enyoro moltíssim, saps.

Comentaris

Afegir comentari

CARAM[Ofensiu]
EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-03-2007 | Valoració: 8
L'AMOR ES MOLT TRAÏDOR, MOLT ALEGRE I MOLT TRIST, NINGÚ HAURIA DE PATIR MAL D'AMORS!!! MENTRE EL PASSES ES MOLT DUR, QUAN PASSA ES UN RECORD...!
Anims, no tot s'acaba aqui[Ofensiu]
AINOA | 16-08-2005 | Valoració: 9
Dons saps que et dic noia, el seu lloc unaltre.
El que no tens que fer, es perdre el teu temps pensant amb una persona que no vol saber de tu i a mes et fa mal.
Se que es dur i no es facil oblidar, pero intenta distreuret.
Una abraçada.