Miralls/Miratges

En Narcís acaba d'enamorar la Lola sense ser-ne conscient. La Lola és una fotògrafa que fins al moment ha obtingut alguna crítica esperançadora i uns segons de glòria mediàtica, però que no acaba d'enlairar-se. El seu estimat --servituds del nom-- és un model apol·lini que només aspira a estimar-se a ell mateix.

Per seduir l'estimat amb al·levosia i el que calgui, la fotògrafa aconsegueix que els papàs li financin un projecte, el definitiu, s'apressa a definir per tranquil·litzar-los, i el contracta professionalment. Entre sessions fotogràfiques, justificacions teòriques i cafès, espera ella, tindrà oportunitats d'aixecar el setge. Com que la Lola fa poc que ha tallat amb el nòvio de tota la vida, un bon noi anomenat Koki, no se sent segura i omple el buit, creu que momentani, menjant més del compte. Conseqüentment, la pèrdua de l'estabilitat sentimental i de la figura li impedeixen parlar a en Narcís de res que no sigui feina i el pla de conquesta, ordit amb cura, se'n va en orris.

Intentant ofegar les penes en alcohol i músiques alternatives, la Lola coincideix amb una amiga de l'institut, la Vane, poetessa andrògina i exmusa d'un grup de rock d'aurèola maleïda. Després de compartir copes i la companyia mercenària d'en Tito, excel·lent economista però amant d'allò més corrent, la Vane decideix ajudar la dissortada Lola.
A partir d'aleshores en Narcís rep poemes minimalistes al mòbil, missatges suggerents i críptics al contestador de ca seva, regals simbòlics i per fi un ram de flors, que en el súmmum de l'originalitat seran narcisos.

És la Vane, però, qui acaba prenent la iniciativa de desvelar el seu amor. Superant la sorpresa inicial (la veu, els missatges que creia de la Lola corresponen a algú altre), en Narcís accepta compartir-hi una copa.

-Només una, vale? Que demà tinc sessió de fotos amb la Lola.

Coses de la nit: en veure's reflectit en la superfície polimentada d'un cendrer i en les pupil·les de la noia, en Narcís pronuncia sense pensar la frase T'estimo, que la Vane només pot interpretar erròniament.

L'ull gelós i decebut de la Lola els retrata morrejant-se al bar, sota un fanal mentre s'estan fotent mà, damunt la taula de l'estudi, profanada per un polvo intrusista. Només amb aquest material, enverinat pel despit i al marge de qualsevol consideració ideològica prèvia, la Lola munta una exposició, anomenada Miralls/Miratges, que suposarà la seva consagració mundial, farà que en Koki li demani inútilment el matrimoni i que tothom acabi oblidant tothom.