Miratges de sal

Dies, setmanes, mesos. T'he ignorat, menyspreat i enyorat. Ara, ja m'he acostumat a no tenir-te. Però, et recordo; la teva veu, medicina quan ja res em fa somriure. La llum dels teus ulls i aquella rialla mig burleta, còmplice. Una abraçada, en el moment just. Penso en tu. Et dibuixes dins meu amb tanta nitidesa que et sento, et toco, hi ets.
Vam escriure el final fa molt temps; un final breu i fràgil. Enrere vam deixar la intensitat de les nits d'estiu, la calidesa dels vespres d'hivern. Distorsió. Cada instant s'allunya una mica més, cada vegada més petits. Els percebo dèbilment en la llunyania, en la nostra pròpia distància. Malgrat tot, romanen.
Et vaig estimar, molt. I, t'estimo. Sé que encara t'estimo i, no puc ni vull deixar de fer-ho. Ets record però, m'agrada el teu record. T'estimo en el record. I, sé que també m'estimes.
Vam escriure el final fa molt temps. Jo necessitava reescriure'l; fer-lo una mica més dolç, menys dolorós. Tan sols una abraçada. Abraço la immensitat incòmoda que ens separa. Una mirada i un somriure.