Miratge

MIRATGE

Dolç miratge regalat,
en hora blanca i tenyit de blau,
els teus ulls petits i de vellut,
plens de llum,
mancats d'avidesa
per soterrar allò visible,
i tornar-ho al cementiri de l'oblit...

Avui he tornat a somiar-te
i he desenverinat la ploma empolsada,
versos incombustibles,
d'aquell brollador de records efímers,
jugant amb els ritmes esmorteïts del temps
i el teu do de la ubiqüitat,
per pensar-te novament...

Vam escriure, junts,
amb aquella tinta de la vida
que ni el pas inexhaurible del temps
pot deixar-hi la seva emprempta:

" Camins de llunes sembrades,
de llavors d'estels,
brots d'esperança no germinada
que ni la vida ni la mort,
detura..."