Miratge

Un relat de: DarsanDracir

MIRATGE

Dolç miratge regalat,
en hora blanca i tenyit de blau,
els teus ulls petits i de vellut,
plens de llum,
mancats d'avidesa
per soterrar allò visible,
i tornar-ho al cementiri de l'oblit...

Avui he tornat a somiar-te
i he desenverinat la ploma empolsada,
versos incombustibles,
d'aquell brollador de records efímers,
jugant amb els ritmes esmorteïts del temps
i el teu do de la ubiqüitat,
per pensar-te novament...

Vam escriure, junts,
amb aquella tinta de la vida
que ni el pas inexhaurible del temps
pot deixar-hi la seva emprempta:

" Camins de llunes sembrades,
de llavors d'estels,
brots d'esperança no germinada
que ni la vida ni la mort,
detura..."



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: